Arran d'unes declaracions de Josep Duran i Lleida, en què acusa el PSOE de practicar una política del subsidi per fer-se seva la societat en convertir-la en depenent, m'agradaria afegir-hi quatre ratlles, perquè d'una banda hi estic d'acord, però jo diria que es tracta d'una tendència que tot partit polític practica, bàsicament per perpetuar-se en el poder.
Segurament hi ha partits polítics que hi tenen més traça, i probablement sigui el PSOE un dels partits a qui se li veu massa el llautó. Si repassem exhaustivament la història del govern socialista a molts municipis catalans, i ens fixem en la societat civil que hi ha present, ens adonarem dels vincles que hi ha, el tipus de relació i la dependència. Paral·lelament també podem fer l'exercici envers altres formacions polítiques i, encara que aparentment no ho sembli, en alguns casos s'ha hagut d'arribar a la Justícia per constatar que hi havia alguna cosa més que empatia.
Estem cansats d'omplir-nos la boca que a Catalunya la societat civil és forta i que hi ha molta tradició en la creació d'entitats cíviques sense ànim de lucre, a tots els àmbits, però ens oblidem que moltes d'elles només subsisteixen gràcies a la subvenció pública. Es donen casos d'entitats, sobretot en el camp de les ONG, que les subvencions rebudes pràcticament només cobreixen la infraestructura de les mateixes, per la qual cosa els objectius perseguits gairebé ocupen un segon terme.
Que les entitats necessitin de l'empenta de l'administració tots hi podríem estar d'acord, però que s'arribi a l'extrem en què només funcionen gràcies a l'administració, això ja fa perdre el sentit de la mateixa creació de les entitats. Una cosa és que rebin l'encàrrec de realitzar unes tasques de difícil empresa per l'administració pública, i l'altra que simplement serveixin per ocupar l'estona d'unes persones alliberades o jubilades, exercint més poder els mitjans que la pròpia finalitat.
I quan s'acosten les eleccions tot s'accelera. Apareixen els polítics a converses i entrevistes, freqüenten les arrossades i altres esdeveniments semblants, es concedeixen més subvencions... els partits polítics es posen les piles, surten de l'hivernat de quatre anys i s'arreglen les grenyes i la cara.
Una cosa és fer memòria de la feina feta i donar explicacions d'allò que no s'ha realitzat, perquè la nostra memòria és efímera, però l'altra és bombardejar-nos amb anuncis maquillats i lluents, per tractar de confondre'ns i enganyar-nos. Seria bo que fóssim capaços de fer la primera opció, i ser totalment sincers, explicant què hem fet i què no. Al final les persones valoren la sinceritat i transparència dels polítics. Si no és així l'única cosa que aconseguirem és que a les xerrades hi vingui la vintena de persones amigues i conegudes, que no els cal sentir el que els direm, perquè tant els fa que ho haguem complert o no (són de la colla).
Si som capaços de ser honrats i sincers guanyarem segur, potser no les eleccions, però si la credibilitat de les persones, i a mi això ja em val.
Segurament hi ha partits polítics que hi tenen més traça, i probablement sigui el PSOE un dels partits a qui se li veu massa el llautó. Si repassem exhaustivament la història del govern socialista a molts municipis catalans, i ens fixem en la societat civil que hi ha present, ens adonarem dels vincles que hi ha, el tipus de relació i la dependència. Paral·lelament també podem fer l'exercici envers altres formacions polítiques i, encara que aparentment no ho sembli, en alguns casos s'ha hagut d'arribar a la Justícia per constatar que hi havia alguna cosa més que empatia.
Estem cansats d'omplir-nos la boca que a Catalunya la societat civil és forta i que hi ha molta tradició en la creació d'entitats cíviques sense ànim de lucre, a tots els àmbits, però ens oblidem que moltes d'elles només subsisteixen gràcies a la subvenció pública. Es donen casos d'entitats, sobretot en el camp de les ONG, que les subvencions rebudes pràcticament només cobreixen la infraestructura de les mateixes, per la qual cosa els objectius perseguits gairebé ocupen un segon terme.
Que les entitats necessitin de l'empenta de l'administració tots hi podríem estar d'acord, però que s'arribi a l'extrem en què només funcionen gràcies a l'administració, això ja fa perdre el sentit de la mateixa creació de les entitats. Una cosa és que rebin l'encàrrec de realitzar unes tasques de difícil empresa per l'administració pública, i l'altra que simplement serveixin per ocupar l'estona d'unes persones alliberades o jubilades, exercint més poder els mitjans que la pròpia finalitat.
I quan s'acosten les eleccions tot s'accelera. Apareixen els polítics a converses i entrevistes, freqüenten les arrossades i altres esdeveniments semblants, es concedeixen més subvencions... els partits polítics es posen les piles, surten de l'hivernat de quatre anys i s'arreglen les grenyes i la cara.
Una cosa és fer memòria de la feina feta i donar explicacions d'allò que no s'ha realitzat, perquè la nostra memòria és efímera, però l'altra és bombardejar-nos amb anuncis maquillats i lluents, per tractar de confondre'ns i enganyar-nos. Seria bo que fóssim capaços de fer la primera opció, i ser totalment sincers, explicant què hem fet i què no. Al final les persones valoren la sinceritat i transparència dels polítics. Si no és així l'única cosa que aconseguirem és que a les xerrades hi vingui la vintena de persones amigues i conegudes, que no els cal sentir el que els direm, perquè tant els fa que ho haguem complert o no (són de la colla).
Si som capaços de ser honrats i sincers guanyarem segur, potser no les eleccions, però si la credibilitat de les persones, i a mi això ja em val.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada