dissabte, 27 de març del 2010

La Conferència Oberta-Catalunya Causa Comuna

Aquest dissabte he anat a Barcelona i he fixat la marxa a 80 km/h, tal com ordenen els senyals quan t'aproximes a la gran ciutat. Amb la marxa fixada he anat mirant els altres cotxes què feien, i m'he adonat que tots m'avançaven. L'altre dia llegia que hi havia tants cotxes que superaven la velocitat màxima, i ara ho entenc. També haig de dir que circular a 80 km/h per les rondes té un sentit, però fer-ho des de Montgat a l'entrada de Barcelona, sembla una mica estúpid. Si és per al bé de la contaminació, però, farem cas i ho acceptarem, però sobretot que sigui veritat i no ens enredin.
He assistit a la Conferència Oberta-Catalunya Causa Comuna, encara que amb un parèntesi per anar al comiat de la Pilar, que ahir ens va deixar. És per això que no he pogut seguir alguns dels parlaments del debat que m'havia apuntat "després de la crisi".
La salutació inicial ha anat a càrrec de l'alcalde de Barcelona, el coordinador de la conferència, en Raimon Obiols, i el president Montilla. Tant a la inauguració de la jornada com a la cloenda, aquesta a càrrec d'Obiols, s'ha fet especial èmfasi a estendre la invitació més enllà dels militants, és a dir, a persones independents o membres d'altres formacions polítiques. Han precisat, per exemple, que dels 42 ponents dels sis debats, només 4 eren militants socialistes.
No fa massa temps que el senyor Artur Mas va fer una cosa semblant amb la casa gran del catalanisme, i ara Obiols amb aquesta proposta, semblaria com si desconfiessin de la bondat de la militància dels partits i volguessin solucionar-ho incorporant persones sense militància.
En alguna ocasió ja he parlat de les servituds dels partits polítics, la manera com tenen els militants d'anar pujant esglaons, i de la valoració exagerada de la fidelitat, com a base del reconeixement polític, amb gratificacions en forma de nominació de conseller, regidor i càrrecs públics.
Aquesta obertura, però, pot ocasionar gelosia en els fidels, amb el perill que aquests donin un cop de puny a la taula. No seria pas la primera vegada que els militants socialistes protesten a la direcció el tracte de favors a persones sense militància.
Probablement la iniciativa tindria més èxit si les eleccions catalanes no estiguessis tan a prop, però el fet que la precampanya estigui en marxa, fa molt difícil realitzar un treball objectiu, sense interferències electorals. Malgrat tot, estic d'acord en què els partits polítics s'obrin, perquè el tancament els ofega i ara, amb tanta desafecció per una banda i la desconfiança popular dels polítics, per l'altra, es fa necessari trobar solucions i alternatives al funcionament tradicional.
Ho seguirem de prop, com a mínim jo ho faré, perquè tinc esperances que la vida pública canviï, es guanyi la confiança de la ciutadania i es castigui severament els corruptes que han provocat la desafecció i l'enuig de la població.