La notícia de la limitació de l'actuació l'Audiència Nacional a l'exterior m'ha sorprès. Primer perquè no sabia que fos un tema que estigués a discussió en aquests moments. La veritat és que no segueixo massa de prop l'activitat del Congrés. La segona sorpresa ha estat la diferència de vots que hi ha hagut, i això em fa pensar que no conec prou bé el contingut de la modificació de la Llei.
Estic segur que si només es tractés de limitar l'actuació de l'Audiència Nacional, el PSOE no l'hauria votat a favor, o potser m'equivoco i es tracta d'evitar que els jutges de l'Audiència posin en compromís al govern en les seves relacions internacionals?
De fet, semblava que els nostres jutges estaven removent els ciments de molts països amb un passat poc clar, i que això els feia famosos. A ningú se li escapa que la jugada a Pinochet, del jutge Garzón, va ser magistral i d'una gran repercussió, mediàtica per a ell i preocupant per al dictador.
Hi havia una pregunta que ens fèiem una colla de gent: calia esperar que jutges d'altres països seguissin el model i analitzessin el passat espanyol, o bé aquests mateixos jutges trencarien el silenci i es dedicarien a casa? No deixa de ser curiós que ens dediquem a altres països i no vulguem saber res del què va passar a casa nostra. Total varen ser només quaranta anys de dictadura, i avui els seus hereus encara ho justifiquen.
No heu pensat per un moment que monsenyor Rouco hauria encaixat perfectament en aquella època? L'altre dia vaig llegir un comentari que no recordo de qui era, que em va cridar l'atenció, sobretot perquè ho vaig viure. Es referia a l'emoció amb què observàvem els ministres de l'Opus carregant contra els falangistes. És cert! jo recordo també a Areilza que el vèiem com l'esperança del nostre país. Era el demòcrata!
Aquest darrer paràgraf ha estat un parèntesi improvisat; jo el que volia saber és què amaga la reforma de la Llei perquè hi hagi votat tanta gent a favor? Suposo que aquests dies se'n parlarà; tothom defensarà la seva posició, i potser això farà que trobi la solució.
Estic segur que si només es tractés de limitar l'actuació de l'Audiència Nacional, el PSOE no l'hauria votat a favor, o potser m'equivoco i es tracta d'evitar que els jutges de l'Audiència posin en compromís al govern en les seves relacions internacionals?
De fet, semblava que els nostres jutges estaven removent els ciments de molts països amb un passat poc clar, i que això els feia famosos. A ningú se li escapa que la jugada a Pinochet, del jutge Garzón, va ser magistral i d'una gran repercussió, mediàtica per a ell i preocupant per al dictador.
Hi havia una pregunta que ens fèiem una colla de gent: calia esperar que jutges d'altres països seguissin el model i analitzessin el passat espanyol, o bé aquests mateixos jutges trencarien el silenci i es dedicarien a casa? No deixa de ser curiós que ens dediquem a altres països i no vulguem saber res del què va passar a casa nostra. Total varen ser només quaranta anys de dictadura, i avui els seus hereus encara ho justifiquen.
No heu pensat per un moment que monsenyor Rouco hauria encaixat perfectament en aquella època? L'altre dia vaig llegir un comentari que no recordo de qui era, que em va cridar l'atenció, sobretot perquè ho vaig viure. Es referia a l'emoció amb què observàvem els ministres de l'Opus carregant contra els falangistes. És cert! jo recordo també a Areilza que el vèiem com l'esperança del nostre país. Era el demòcrata!
Aquest darrer paràgraf ha estat un parèntesi improvisat; jo el que volia saber és què amaga la reforma de la Llei perquè hi hagi votat tanta gent a favor? Suposo que aquests dies se'n parlarà; tothom defensarà la seva posició, i potser això farà que trobi la solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada