divendres, 19 de juny del 2009

Memòria selectiva

A Sant Boi de Llobregat hi vaig anar un dia per conèixer un espai cultural que havia nascut dins les parets d'una antiga fàbrica. No recordo gairebé res, ni el motiu pel qual hi vaig anar, ni amb qui ho vaig fer. No sabria a qui demanar que m'ho aclarís...
Avui hi hem tornat, però ha estat allò d'anar de dret al punt de trobada, guiats pel GPS dels nostres amics, sense fer-te la idea de la població. Crec que això ens passa a les persones que vivim en pobles petits, on siguis on siguis, t'has fet la idea de com és el poble, perquè arribes a dominar tots els punts de referència. Si em demaneu si estàvem gaire al centre de la ciutat, us hauré de dir que no ho sé.
Després de la reunió hem buscat un restaurant per sopar, i l'hem trobat en una plaça mig amagada. Hem sopat a la terrassa que ocupava una bona part de la plaça i no hem tingut pressa per marxar. A la tornada esperàvem veure què havia passat a Arenys, ja que quan marxàvem hem ensopegat un ruixat de pedra i aigua, que feia temps que no vèiem. M'imagino que ha durat poca estona i amb prou feines ha refrescat.
Les persones que es trobaven assegudes prop nostre devien ser de Sant Boi, i es deurien conèixer ben bé l'entorn, i estimar. De ben segur que Sant Boi de Llobregat té racons interessants i obres a visitar, però el nostre viatge no tenia aquest objectiu, i podíem haver fet el mateix a Sant Boi com a qualsevol altre poble. L'única raó era que allà hi havia la gent amb qui ens havíem de trobar. Les persones amb qui ens veurem la setmana vinent, i els nois i noies que compartiran unes setmanes amb els nostres fills.
Probablement d'aquí a uns anys recordaré la nostra anada a Sant Boi, i potser no seré capaç de recordar-ne el motiu. Això dependrà de l'èxit o fracàs de l'estiu dels nostres fills. Sempre recordarem la data i el motiu, si aquestes properes setmanes són significatives per als nostres fills. Només si passen sense pena ni glòria, oblidaré el motiu de la nostra visita a Sant Boi.