dijous, 11 de setembre del 2008

Sí, ara és l'hora

Si som capaços de mantenir el pols, aconseguirem allò que no hem pogut en 30 anys de democràcia. Avui és evident el compromís polític català per resoldre una injustícia mai reconeguda fins ara, i als ajuntaments cal anar plegats perquè no s'oblidi ningú de la reivindicació eterna d'una millor distribució dels recursos públics.
M'ha agradat el discurs del nostre alcalde, Ramon Vinyes, al peu de la senyera després de l'ofrena floral de la majoria de les entitats significatives de la nostra vila. S'ha fet ressò del centenari de l'estelada i ha insistit en la necessitat de continuar lluitant per aconseguir més graus de sobirania, i en aquests moments, no permetre que se'ns negui el finançament que preveu l'Estatut d'Autonomia referendat pel poble català i aprovat a Catalunya i Espanya.
Avui 11 de setembre és la diada de reflexió col·lectiva i personal, per conèixer quin ha de ser el nostre paper en aquesta lluita i llarga reivindicació. Fer cas omís a la demagògia i manipulació dels mitjans de comunicació de l'Espanya profunda i immobilista i treballar per anar plegats totes i tots els catalans, sigui quin sigui el seu lloc de naixement, situació econòmica i social.
Avui és el dia d'entendre que només podem aspirar a aconseguir els nostres anhels si els sabem compartir i impliquem a tota la societat catalana, sigui quina sigui la llengua materna, procedència i afiliació política. No farem res si cadascú va a la seva i no té voluntat de sumar, sinó d'esdevenir protagonista del radicalisme nacionalista. És de la mà de tots i totes que podrem convèncer Madrid que els catalans no demanem res que no sigui nostre, i que volem acabar amb tants anys d'injustícia.
No necessitem falsos profetes, ni prototipus de màrtirs sacrificats pels nostres ideals. Ens cal estratègia de grup, sintonia entre totes les ideologies i tendències polítiques, i líders polítics que es posin al servei de la comunitat i que tinguin la virtut de mantenir-se ferms davant les dificultats de fer valdre els nostres drets.
Rebutgeu discursos amables i promeses insostenibles al segle XXI, i fieu-vos de les persones que treballen sumant, encara que les seves promeses no siguin tan entusiastes, però al final més assequibles i triomfants. Demostrem que tenim seny, però no ens deixem enredar.