divendres, 12 de setembre del 2008

La Constitució i el dret a opinar

Estic convençut que el Tribunal Constitucional té raó i que la iniciativa del lendakari Ibarretxe és anticonstitucional, i per tant no es pot convocar el referèndum. Una altra cosa és que pensi si és o no oportú que la Constitució espanyola prohibeixi iniciatives encaminades a conèixer l'opinió de la ciutadania.
Seria incoherent anar defensant la participació de la ciutadania i al mateix temps veure bé que es negui la convocatòria de consultes populars, o el que és el mateix, que només pugui fer-ho el govern de l'Estat. La conclusió, doncs, és que caldria canviar la Constitució i permetre les consultes populars i referèndums.
De què hi ha por? de que el poble basc manifesti majoritàriament la seva voluntat a independitzar-se? I si ho vol la majoria, no seria just i legítim que es concedís la independència? No entro a valorar si és una bona opció avui dia, però el que no és bo és impedir que les persones manifestin les seves voluntats. Serà tot el democràtic que es vulgui, d'acord amb les lleis de l'Estat, però l'esperit demòcrata cruixeix; alguna cosa put, i seria bo fer neteja, i treure aquells elements que no permeten que la democràcia es manifesti esplendorosament.
Podia haver parlat dels fets de Colòmbia i Veneçuela, i el discurs populista de Chávez; o bé de les manifestacions d'un alcalde que per uns moments s'ha erigit com la veu de la nostra consciència i s'ha oblidat de les primeres mesures adoptades, en benefici propi; o dels 25 anys de TV3 que, agradi més o menys, ha actuat com a difusora i impulsora en gran mesura de la normalització lingüística a casa nostra, o hauria pogut parlar de la TDT a Arenys de Mar, pel fet que des d'aquesta setmana, les antenes encarades a Collsacreu sintonitzen més de 30 canals.
He decidit parlar d'un tema que ha estat notícia, és notícia i serà notícia durant molt temps, perquè els defensors d'eliminar prohibicions continuaran batallant per fer veure l'error que es comet, i perquè els que tenen la possibilitat de decidir, ho negaran sota la farsa de pensar pels altres. Tant de bo algun dia siguem capaços d'acceptar l'opinió dels altres sense que ens faci por. Potser si ens deixessin opinar, no voldríem marxar, però el fet de que no ens deixin, provoca més ganes de marxar-ne.