La realitat supera la ficció i si algú s’hagués atrevit a filmar una pel·lícula sobre el Partit Popular, estic segur que no hauria situat els seus dirigents als nivells de cinisme que han demostrat tenir a la vida real.
No hi ha dia que no es superin, i en el seu cas ho pots llegir als diaris més conservadors i menys frívols que et puguis trobar. Això no passa quan es tracta de carregar-se als altres partits polítics, doncs ja hi ha uns canals marcats on s’entrenen prou bé, i se les enginyen per inflar-ho i manipular-ho espectacularment.
Resulta que, segons ells, el govern del PSOE s’ha situat en la posició de l’insult al PP, un partit polític que mai ha insultat a ningú, ni mai s’ha manifestat públicament, al davant de banderes preconstitucionals, o pancartes insultants. El més curiós d’això és que s’ho arriben a creure, i a convèncer la seva massa de seguidors amb benes als ulls.
Si ens mirem el senyor Piqué, no ens estranyen les seves darreres declaracions. Incapaç de fer el salt cap endavant a Catalunya, no li queda cap més remei que preparar el terreny de retorn a Madrid, i això serà possible si el PP guanya les eleccions generals de 2008. El seu gran repte són les generals, i per això la seva entrada en el joc del cinisme, tot defensant la independència del Poder Judicial.
El més terrible de tot, són els efectes d’aquest joc malèvol. El PP ha estat incapaç de construir res, ni respectar res. El PP només és capaç de valer-se de la raó de la força, i ho sap molt bé, i té ben assumit que només per aquesta via pot recuperar el poder. No té cap mena d’escrúpol, ni remordiment per enviar la societat espanyola a la fractura social, al retorn a les dues espanyes. Tot està al servei dels seus interessos, i juguen amb la col·laboració dels nostàlgics del franquisme, i la retrògrada jerarquia eclesiàstica.
Està vist que els límits del cinisme del PP encara no s’han assolit. Fins fa poc parlàvem d’Aznar, Zaplana o Acebes, però la llista cada vegada s’eixampla més, amb Rajoy, Aguirre i Piqué, per posar només alguns exemples. Tant de bo que aquesta malura no s’encomani, i no ens trobem que la gent del PSOE els vulgui superar, perquè al final de tot sempre en surten malparats els mateixos. Els catalans en tenim l’esquena pelada.
No hi ha dia que no es superin, i en el seu cas ho pots llegir als diaris més conservadors i menys frívols que et puguis trobar. Això no passa quan es tracta de carregar-se als altres partits polítics, doncs ja hi ha uns canals marcats on s’entrenen prou bé, i se les enginyen per inflar-ho i manipular-ho espectacularment.
Resulta que, segons ells, el govern del PSOE s’ha situat en la posició de l’insult al PP, un partit polític que mai ha insultat a ningú, ni mai s’ha manifestat públicament, al davant de banderes preconstitucionals, o pancartes insultants. El més curiós d’això és que s’ho arriben a creure, i a convèncer la seva massa de seguidors amb benes als ulls.
Si ens mirem el senyor Piqué, no ens estranyen les seves darreres declaracions. Incapaç de fer el salt cap endavant a Catalunya, no li queda cap més remei que preparar el terreny de retorn a Madrid, i això serà possible si el PP guanya les eleccions generals de 2008. El seu gran repte són les generals, i per això la seva entrada en el joc del cinisme, tot defensant la independència del Poder Judicial.
El més terrible de tot, són els efectes d’aquest joc malèvol. El PP ha estat incapaç de construir res, ni respectar res. El PP només és capaç de valer-se de la raó de la força, i ho sap molt bé, i té ben assumit que només per aquesta via pot recuperar el poder. No té cap mena d’escrúpol, ni remordiment per enviar la societat espanyola a la fractura social, al retorn a les dues espanyes. Tot està al servei dels seus interessos, i juguen amb la col·laboració dels nostàlgics del franquisme, i la retrògrada jerarquia eclesiàstica.
Està vist que els límits del cinisme del PP encara no s’han assolit. Fins fa poc parlàvem d’Aznar, Zaplana o Acebes, però la llista cada vegada s’eixampla més, amb Rajoy, Aguirre i Piqué, per posar només alguns exemples. Tant de bo que aquesta malura no s’encomani, i no ens trobem que la gent del PSOE els vulgui superar, perquè al final de tot sempre en surten malparats els mateixos. Els catalans en tenim l’esquena pelada.
1 comentari:
Xavier,
un dels clars avantatges que tindria constituir un estat propi és que ens podríem oblidar de la dinàmica PSOE-PP. A Espanya, quan no governa el PP, governa el PSOE condicionat pel PP. A Catalunya, el PP no hi pinta gairebé res, la correlació de forces és ben diferent. És una llàstima que hàgim de seguir l'agenda política espanyola quan amb una de pròpia ens aniria molt millor.
Et convido a apostar per la via sobiranista també des del teu bloc i en la teva activitat personal.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada