He vist el DVD que Convergència i Unió ha fet repartir amb la premsa d’aquest diumenge. M’imagino que moltes persones també l’hauran vist, tant si són seguidores de CIU com dels partits que han governant en aquesta legislatura. Les opinions també seran diverses, al marge de la discussió sobre l’oportunitat i l’ètica de la confecció i distribució del DVD.
Us haig de dir que m’ha semblat un treball brillant, molt ben estructurat i ben documentat. Totes les afirmacions dels diferents polítics de CIU i també de les altres formacions, que surten a la pel·lícula, són il·lustrades amb les imatges i paraules dels seus protagonistes. Això té una gran importància a l’hora de voler convèncer sobre la serietat i objectivitat de la seva crítica. Dient-ho d’una altra manera, fa més difícil que la gent que no està tant al dia de la política, descobreixi la intencionalitat i saber fer dels seus autors, per donar la volta allà on cal i amagar la pròpia responsabilitat.
És clar que no es tracta d’un treball objectiu, encara que ho pugui semblar. En cap cas es fa referència dels errors que des de l’oposició han comès durant aquests tres anys de legislatura. Tampoc s’esmenten els avenços en ensenyament, cultura, sanitat... No tot han estat desastres, tal com es pot despendre del contingut del DVD.
La sensació, però, que sovint hem tingut que el govern de la Generalitat es desprestigiava per ell mateix; aquelles impressions que els governants d’aquesta legislatura no donaven la talla; el mal d’ulls que ens produïen segons quines imatges o fins i tot la vergonya aliena, tot això es fa palès al llarg de la pel·lícula, i remou porqueria que ja teníem oblidada.
Els comentaristes polítics, i a qui agrada parlar de política, tindran feina per valorar l’efecte que pot produir la distribució d’aquest DVD, en la intenció de vot a les eleccions de l’1 de novembre. Haurà aconseguit CIU decantar al seu favor, exvotants d’ERC, descontents del Pacte del Tinell? Provocarà una més gran participació d’electors d’altres campanyes electorals i que acostumen a quedar-se a casa en les autonòmiques? Seran capaços de captar vots dels simpatitzants del PSC més crítics del PSOE?
La pel·lícula de CIU no ataca per igual les seves víctimes, sinó que comporta una càrrega explosiva vers el candidat socialista a la presidència de la Generalitat. No cau en el parany de qüestionar la seva catalanitat, sinó que li qüestiona la seva posició en la negociació amb Madrid, per introduir dubtes sobre el paper que podria arribar a fer com a president.
Veurem quina serà la reacció dels partits de l’oposició, si estaran a l’altura del que es pot esperar d’ells, o bé hauran quedat tan tocats que no sabran reaccionar. Per sobre de tot, però, convé no simplificar la situació dividint-los entre bons i dolents. Els vint-i-tres anys de govern convergent havien creat uns tics i rutines perilloses que calia renovar. L’alternança política és important i beneficiosa per tothom, però ha de ser una alternança sòlida i diligent. No es pot convertir en una casa de barrets, perquè llavors tots hi sortim perdent.
Us haig de dir que m’ha semblat un treball brillant, molt ben estructurat i ben documentat. Totes les afirmacions dels diferents polítics de CIU i també de les altres formacions, que surten a la pel·lícula, són il·lustrades amb les imatges i paraules dels seus protagonistes. Això té una gran importància a l’hora de voler convèncer sobre la serietat i objectivitat de la seva crítica. Dient-ho d’una altra manera, fa més difícil que la gent que no està tant al dia de la política, descobreixi la intencionalitat i saber fer dels seus autors, per donar la volta allà on cal i amagar la pròpia responsabilitat.
És clar que no es tracta d’un treball objectiu, encara que ho pugui semblar. En cap cas es fa referència dels errors que des de l’oposició han comès durant aquests tres anys de legislatura. Tampoc s’esmenten els avenços en ensenyament, cultura, sanitat... No tot han estat desastres, tal com es pot despendre del contingut del DVD.
La sensació, però, que sovint hem tingut que el govern de la Generalitat es desprestigiava per ell mateix; aquelles impressions que els governants d’aquesta legislatura no donaven la talla; el mal d’ulls que ens produïen segons quines imatges o fins i tot la vergonya aliena, tot això es fa palès al llarg de la pel·lícula, i remou porqueria que ja teníem oblidada.
Els comentaristes polítics, i a qui agrada parlar de política, tindran feina per valorar l’efecte que pot produir la distribució d’aquest DVD, en la intenció de vot a les eleccions de l’1 de novembre. Haurà aconseguit CIU decantar al seu favor, exvotants d’ERC, descontents del Pacte del Tinell? Provocarà una més gran participació d’electors d’altres campanyes electorals i que acostumen a quedar-se a casa en les autonòmiques? Seran capaços de captar vots dels simpatitzants del PSC més crítics del PSOE?
La pel·lícula de CIU no ataca per igual les seves víctimes, sinó que comporta una càrrega explosiva vers el candidat socialista a la presidència de la Generalitat. No cau en el parany de qüestionar la seva catalanitat, sinó que li qüestiona la seva posició en la negociació amb Madrid, per introduir dubtes sobre el paper que podria arribar a fer com a president.
Veurem quina serà la reacció dels partits de l’oposició, si estaran a l’altura del que es pot esperar d’ells, o bé hauran quedat tan tocats que no sabran reaccionar. Per sobre de tot, però, convé no simplificar la situació dividint-los entre bons i dolents. Els vint-i-tres anys de govern convergent havien creat uns tics i rutines perilloses que calia renovar. L’alternança política és important i beneficiosa per tothom, però ha de ser una alternança sòlida i diligent. No es pot convertir en una casa de barrets, perquè llavors tots hi sortim perdent.
4 comentaris:
Jo creia que seria una cosa més agressiva, pel comentaris que m'havien arribat.
L'he trobat correcte, sobre tot si el comparo amb aquells vídeos socialistes on els adversaris polítics s'els comparava amb gossos rabiosos directament.
Xavier,
encara no he vist el DVD i per tant no puc aportar res en aquest sentit. Però tot llegint el teu post, m'ha sorgit el dubte del significat de la frase "Veurem quina serà la reacció dels partits de l’oposició", que fa pensar que atorgues a CiU el rol de partit de govern.
Intueixo que el significat que pretens és el de "partits destinataris de les bufetades que CiU reparteix en el DVD".
Una cosa de la que caldria parlar és el cost d'aquesta acció i de la necessitat de donar més transparència al finançament dels partits. No s'hi val exigir transparència només a alguns.
Marc,
M'imagino que el costum de parlar del tripartit a l'oposició a Arenys de Mar, va fer que em sortís la mateixa frase. No pretenia donar per suposat que el tripartit, a nivell català, passaria a l'oposició.
Quant a la transparència, és evident que ha de ser per a tothom igual.
Xavier
Hola a tothom!
El vídeo de CiU és duret i no m'agrada que quedi en evidència que CiU no té més arguments per tornar a la presidència que els demèrits del Tripartit.
Ara bé, el ConfidencialCAT no sobrepassa la línea que separa la crítica severa de la manca de respecte.
Mireu com sí que desbarren els d'Iniciativa (és increïble, un partit tant criticat per alguns aspectes com per exemple ERC mai ho faria):
---> ICV (iniciativa per Catalunya) convida a "follar-se la dreta": http://www.e-noticies.com/actualitat/els-joves-dicv-proposen-follat-la-dreta-11189.html
Publica un comentari a l'entrada