dimarts, 7 de març del 2006

No en diguem de tot participació!

Els creients recordaran la frase “no prendràs el nom de Déu en va”. Si em permeteu la retocaré i l’aplicaré a la idea de la participació, és a dir: “No utilitzaràs la participació en va”. Ho dic perquè és massa freqüent que els nostres polítics parlin de participació i es quedin tan amples. Gairebé tots tenen pàgina web. La majoria d’ells et permeten opinar però quan es tracta d’anar a fons en els temes, la cosa canvia.
Avui llegia la carta que la Plataforma de l’Alt Ter ha enviat a Pasqual Maragall, demanant-li audiència per parlar sobre la nova divisió territorial, i recordant-li que des de l’estiu de 2003, quan encara era candidat a la presidència, ja en són quatre les cartes que li han adreçat i encara esperen resposta.
Resulta difícil d’entendre que això estigui passant amb un president d’esquerres, que tan han criticat l’autoritarisme de la dreta. Continuo pensant que a la gent de Ciutadans pel Canvi encara els queda molta feina a fer, perquè si bé és cert que ha canviat la configuració del govern català, no ha passat el mateix en la manera de fer política. Potser no han tingut temps, però valdria la pena afanyar-s’hi perquè els queda poc més d’un any.
S’ha criticat molt la política del NO! practicada per grups descontents en la política seguida pels diferents governs. Probablement se n’abusa i a vegades no es presenten alternatives viables i tot queda en una anècdota. Però no sempre és així i el cas de la Plataforma de l’Alt Ter en seria un exemple.
No em posicionaré sobre la necessitat o no de crear aquesta vegueria però sí que considero una mala practica política, negar el diàleg a una plataforma ciutadana i paral·lelament utilitzar la política dels fets consumats. És ridícul per no dir maliciós, anar descentralitzant els serveis de la Generalitat en set vegueries i encara poder escoltar dels llavis dels protagonistes, que no hi ha res decidit.
Una vegada l’Honorable Conseller Joan Carretero va contestar que només se sentia obligat a escoltar als legítims representants de la ciutadania: els alcaldes. M’agradaria pensar que el nostre president voldrà escoltar les plataformes ciutadanes que tenen interès en dialogar amb la màxima autoritat del país, encara que les propostes que puguin presentar no es corresponguin amb la intencionalitat del Govern.