dimarts, 21 de març del 2006

Les diferències al Tripartit

La hipocresia política es manifesta en situacions com les actuals en que hi ha divergències en l’opinió d’uns i altres polítics, d’uns i altres partits polítics. Ens movem en una societat que atorga el poder d’acord amb les regles d’una democràcia representativa que permet que la ciutadania, de manera periòdica, pugui delegar a uns quants la seva representació en la presa de decisions polítiques. De la nostra decisió depèn que hi hagi una força majoritària que assumeixi el govern o bé que existeixi un equilibri de forces i que el govern s’hagi de compartir, com ara passa a Catalunya i també a Arenys de Mar.
No puc entendre, a no ser que hi hagi mala fe, que existeixin persones que no puguin acceptar un govern compartit i encara menys que no sàpiguen entendre les discordances entre les diferents forces polítiques. Pretendre la uniformitat d’un govern tripartit és absurd i no reflectiria la voluntat sobirana del poble que els ha votat.
És evident que quanta més sintonia més fàcil serà governar i que per això sol caldria fer tot l’esforç possible per llimar discrepàncies. Penseu però que la diversitat és riquesa en qualsevol aspecte de la nostra vida social. No ha de ser menys quan ens referim al govern d’un municipi o una nació.
No entro a valorar la posició dels diferents partits catalans sobre l’Estatut que finalment ens deixaran per opinar. M’interessa una reflexió sobre la crítica hipòcrita que s’endevina entre partits. Considero que es fa massa de cara a la galeria i que es té massa present el calendari electoral del proper any. Els partits coneixeran la importància d’una o altra posició i els efectes que pot tenir de cara a recollir més o menys vots. Només aquesta raó pot explicar, encara que no ho justifiqui, la posició dels partits polítics catalans i també els espanyols.
A mi no em preocupa que el tripartit voti de manera diferent l’Estatut i continuï governant a Catalunya. En tot cas em preocuparà que no governi correctament, que no faci avançar el meu país, que no es produeixi el canvi que ens varen prometre... El futur dirà qui s’ha equivocat i qui tenia raó, o més raó, però si no millorem en sanitat, en educació, en benestar social, si no aconseguim una societat més justa, si no som capaços de resoldre problemes com el preu dels habitatges, la convivència entre joves i grans, la integració amb respecte a totes les cultures, dels nou vinguts... si tot això no canvia per a millor, haurem perdut el temps i podrem afirmar que el govern tripartit i tota la societat ha fracassat.
No sé si ha valgut la pena tan d’enrenou per aconseguir el text que s’aprovarà. No sé si hem perdut la millor oportunitat d’aconseguir un Estatut d’acord a les necessitats de finançament i reconeixement de sobirania. No sé si el text final serà el que hauria volgut la majoria de catalans. Tindrem l’oportunitat de votar en referèndum i d’aquesta manera decidir el marc d’actuació i el futur del nostre poble. No ens distraguem amb anècdotes ni ens deixem entabanar per aquells que no ens volen entendre ni ens accepten tal com som. Continua sent l’hora de treballar per Catalunya i, en tot cas, caldrà demanar al tripartit que les diferències no els encalli sinó més aviat els faciliti la feina. I a l’oposició els demanaria que no s’escandalitzin per les diferències en el tripartit sinó que es fixin si el govern ho fa bé o no. L’any vinent tindran l’oportunitat de demanar el vot a la ciutadania.