No hi ha dia que no et sorprenguis per unes manifestacions fora de to de personatges que tenen una rellevància ja sigui en la política, la indústria o la societat civil. No entenc que es pugui ser tan frívol a l’hora de fer declaracions sense valorar-ne les conseqüències. O potser el què passa és que ja s’han valorat i tothom s’atreveix a carregar sobre els mateixos.
Els catalans sempre hem estat en boca de molts espanyols ressentits o acomplexats. De manera cíclica i d’acord amb les circumstàncies, la tibantor ha estat més o menys forta però sempre ha existit. Des dels comentaris que rebíem durant el servei militar fins a les crítiques directes del govern espanyol i els seus afins. Tot això deixant de banda els anys de dictadura que encara molts recordem.
No es pot pensar però que tota la culpa és dels altres. Nosaltres també els hem donat facilitats. Algú dirà perquè sempre demanem i no en tenim prou. Altres diran que ens agrada massa nedar i guardar la roba. El cas és que sempre tenim les de perdre: passem per usurers però paguem el beure. Ens titllen de privilegiats i no ens deixen ni les engrunes. Quan demanem que aflorin els números, tot fa l’orni no fos cas que es descobrís que teníem raó. Volem presumir però no sabem moure la fitxa correcta. Sovint actuem com el gos que borda molt però que tothom sap que no mossega.
Polítics de tots colors (Bono, Zaplana, Acebes, Ibarra...), magistrats, defensors del “pueblo”, empresaris, bisbes i cardenals... tots s’hi atreveixen. Critiquen el nacionalisme quan aquest s’aplica a Catalunya o al País Basc, però no pateixen cap vergonya quan defensen el nacionalisme espanyol. Només faltava que el perpetuat president de la CEOE, el senyor José Maria Cuevas, caigués en l’error de fer públic allò que sempre ha pensat dels catalans, encara que es tractés d’empresaris com ell. Una frivolitat més que s’ha sumat a la llista que diàriament acumulem.
Tenim el bufó Boadella, que algú va arribar a fer sant per haver liderat una bufetada al règim dictatorial i sobretot als militars colpistes, i que va anar simplificant el guió i es va obsessionar amb el president Pujol mentre els socialistes li reien les gràcies. Amb el canvi de govern, la brillant Consellera de Cultura es va desplaçar al sud d’Espanya, per assistir a una estrena dels Joglars. Era la manera de demostrar-li que els seus ja governaven a Catalunya. La clatellada a la consellera ha estat evident i l’ha deixat amb un pam de nas. Boadella ha canviat el guió i ara juga el paper de nacionalista espanyol. Ha enredat a una colla d’il·lusos, que ja no saben si són de dretes o d’esquerres, i vol competir amb en Vidal Quadras per veure qui la diu més grossa. Però a diferència d’aquest últim, Boadella no s’ho creu. Boadella segueix el guió que ha escrit i l’interpretarà a la perfecció, tal com la seva companyia acostuma a fer sota la seva direcció. Els actors són uns altres però es mostren igualment fidels.
I mentre els polítics catalans s’estan discutint qui defensa millor els nostres interessos, la ciutadania esperarem que passi un nou dia per llegir a la premsa algun altre atac o acudit contra els catalans. Amb resignació pensarem que no ens estimen però també que no ens deixaran marxar mai.
Els catalans sempre hem estat en boca de molts espanyols ressentits o acomplexats. De manera cíclica i d’acord amb les circumstàncies, la tibantor ha estat més o menys forta però sempre ha existit. Des dels comentaris que rebíem durant el servei militar fins a les crítiques directes del govern espanyol i els seus afins. Tot això deixant de banda els anys de dictadura que encara molts recordem.
No es pot pensar però que tota la culpa és dels altres. Nosaltres també els hem donat facilitats. Algú dirà perquè sempre demanem i no en tenim prou. Altres diran que ens agrada massa nedar i guardar la roba. El cas és que sempre tenim les de perdre: passem per usurers però paguem el beure. Ens titllen de privilegiats i no ens deixen ni les engrunes. Quan demanem que aflorin els números, tot fa l’orni no fos cas que es descobrís que teníem raó. Volem presumir però no sabem moure la fitxa correcta. Sovint actuem com el gos que borda molt però que tothom sap que no mossega.
Polítics de tots colors (Bono, Zaplana, Acebes, Ibarra...), magistrats, defensors del “pueblo”, empresaris, bisbes i cardenals... tots s’hi atreveixen. Critiquen el nacionalisme quan aquest s’aplica a Catalunya o al País Basc, però no pateixen cap vergonya quan defensen el nacionalisme espanyol. Només faltava que el perpetuat president de la CEOE, el senyor José Maria Cuevas, caigués en l’error de fer públic allò que sempre ha pensat dels catalans, encara que es tractés d’empresaris com ell. Una frivolitat més que s’ha sumat a la llista que diàriament acumulem.
Tenim el bufó Boadella, que algú va arribar a fer sant per haver liderat una bufetada al règim dictatorial i sobretot als militars colpistes, i que va anar simplificant el guió i es va obsessionar amb el president Pujol mentre els socialistes li reien les gràcies. Amb el canvi de govern, la brillant Consellera de Cultura es va desplaçar al sud d’Espanya, per assistir a una estrena dels Joglars. Era la manera de demostrar-li que els seus ja governaven a Catalunya. La clatellada a la consellera ha estat evident i l’ha deixat amb un pam de nas. Boadella ha canviat el guió i ara juga el paper de nacionalista espanyol. Ha enredat a una colla d’il·lusos, que ja no saben si són de dretes o d’esquerres, i vol competir amb en Vidal Quadras per veure qui la diu més grossa. Però a diferència d’aquest últim, Boadella no s’ho creu. Boadella segueix el guió que ha escrit i l’interpretarà a la perfecció, tal com la seva companyia acostuma a fer sota la seva direcció. Els actors són uns altres però es mostren igualment fidels.
I mentre els polítics catalans s’estan discutint qui defensa millor els nostres interessos, la ciutadania esperarem que passi un nou dia per llegir a la premsa algun altre atac o acudit contra els catalans. Amb resignació pensarem que no ens estimen però també que no ens deixaran marxar mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada