ERC ha estat també notícia per una carta adreçada als càrrecs de confiança sense afiliació al partit, perquè contribueixin en el seu finançament. Això ha escandalitzat als altres partits, cosa que podria fer pensar que estan nets de culpa. Fa molts anys que es parla del finançament dels partits i de manera periòdica surten informacions al respecte que omplen la primera pàgina dels diaris. A l’hora de trobar solucions no hi ha manera però, de posar-se d’acord.
Si convenim que el sistema de partits polítics és el millor, valdria la pena trobar una solució al tema del finançament que fos al màxim de transparent i que no portés a equívocs i mals pensaments. Perquè ara et trobes a gent que critica qualsevol forma de finançament com si els partits polítics poguessin actuar sense finançar-se.
Que ERC nomenés a militants d’altres partits com a càrrecs de confiança de la seva àrea competencial era evidenciar que per sobre del partidisme hi posaven la professionalitat del nomenat. Fos per coherència o per no disposar de personal dins el seu partit, la solució era saludable i digne de lloar. Que ara descobrim que se’ls demana contribució al partit que els ha dipositat la confiança mereix una anàlisi més profunda que una simple crítica per part d’altres forces polítiques. És allò de “qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra”.
Analitzar aquesta obligació vers el partit no és fàcil. M’imagino que quan varen accedir al càrrec se’ls va informar d’aquesta clàusula. Si no fou així ara tenen l’oportunitat d’acceptar-la o bé renunciar al càrrec. La pregunta que em faig immediatament és de quina manera es tindrà en compte la feina feta fins ara? Pesarà més la contribució financera que la feina ben feta?
Em desmarco de qui els critiquen però incorporo aquests dubtes, que en tot cas ja se n’encarregaran de resoldre des del mateix partit polític.
Si convenim que el sistema de partits polítics és el millor, valdria la pena trobar una solució al tema del finançament que fos al màxim de transparent i que no portés a equívocs i mals pensaments. Perquè ara et trobes a gent que critica qualsevol forma de finançament com si els partits polítics poguessin actuar sense finançar-se.
Que ERC nomenés a militants d’altres partits com a càrrecs de confiança de la seva àrea competencial era evidenciar que per sobre del partidisme hi posaven la professionalitat del nomenat. Fos per coherència o per no disposar de personal dins el seu partit, la solució era saludable i digne de lloar. Que ara descobrim que se’ls demana contribució al partit que els ha dipositat la confiança mereix una anàlisi més profunda que una simple crítica per part d’altres forces polítiques. És allò de “qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra”.
Analitzar aquesta obligació vers el partit no és fàcil. M’imagino que quan varen accedir al càrrec se’ls va informar d’aquesta clàusula. Si no fou així ara tenen l’oportunitat d’acceptar-la o bé renunciar al càrrec. La pregunta que em faig immediatament és de quina manera es tindrà en compte la feina feta fins ara? Pesarà més la contribució financera que la feina ben feta?
Em desmarco de qui els critiquen però incorporo aquests dubtes, que en tot cas ja se n’encarregaran de resoldre des del mateix partit polític.
2 comentaris:
Estic d'acord amb tu que aquesta és una pràctica més o menys habitual en els partits polítics. Però el que no ho és de cap manera són les amenaces de fotre gent al carrer si no paguen, fins i tot, si són gent sense vinculació directa amb el partit.
On són les MANS NETES??!!
Epppp ERC només ha enviat aquestes cartes a càrrecs de confiança, per tant cada un a caa seva fa el que vol.
Si ERC vol fer fora a la seva gent sinó paga em sembla perfecte, passa a tot arreu. Sinó pagues la llum te la tallen, si no pagues el carnet del Barça no pots entrar al Camp Nou...
Publica un comentari a l'entrada