Encara falta més d’un any perquè es celebrin les eleccions municipals i una mica més per a les autonòmiques, però no hi ha dia que no surtin notícies relacionades amb llistes electorals, caps de llista, o esdeveniments amb un gran component electoralista. D’entrada penses que és negatiu perquè dóna la impressió que es pensa poc en el dia a dia, en les tasques que estan en marxa, i massa en conservar el poder o bé en recuperar-lo.
Em direu nostàlgic però sovint penso en els primers anys de democràcia després de la dictadura, que varen coincidir en el temps que jo podia tenir més consciència del fet polític i social del nostre país. Recordo un bon grapat de gent amb un llarg currículum de defensa dels drets més elementals, amb més voluntarisme que no pas formació política, però amb les ganes de canviar el món començant des de casa mateix. Uns regidors i alcaldes no professionals que varen dedicar hores i més hores a ordenar l’administració pública i donar-li un gir de 180 graus.
La formació actual, els mitjans de què es disposa i l’entorn aconseguit haurien de ser raons suficients per haver avançat molt més del què s’ha fet. La pregunta em surt de seguida i el dubte sobre les causes de la situació actual és de pes. Considero que, al marge de la talla personal dels regidors, alcaldes i polítics en general, la talla política no és la mateixa i probablement tot va molt lligat.
A Arenys de Mar com a molts altres municipis, ha sortit la notícia de desacord, per part de treballadors municipals, en la gestió dels seus alcaldes o regidors. Això també passa a l’empresa privada. Ningú n’està al marge. En política però, el paper dels sindicats no el fan ells sols sinó que també hi intervenen els grups de l’oposició, i penses que no és tant en benefici dels treballadors com per buscar-hi un rèdit per a les eleccions properes.
Ara que tenim força consolidat el model democràtic representatiu i que s’estan fent alguns passos per incorporar-hi elements de democràcia participativa, potser seria bo de trobar la manera de fitxar bons gestors per ocupar la plaça de regidors. L’exercici de la política, sobretot la local, no està reconeguda ni socialment ni econòmica, en contra del que molta gent suposa. Encara hi pots trobar persones voluntarioses que dediquen bona part del seu temps lliure per treballar pel seu municipi. Tots coneixem a persones del nostre poble que podrien realitzar una gran tasca al capdavant d’una regidoria o alcaldia, però que no estan disposats a entrar en el món de la política, on abunden les picabaralles més per l’embolcall que no pas pel contingut.
Els partits polítics, a l’hora de confeccionar les seves llistes, valoren més la fidelitat, antiguitat i generositat dels seus militants més compromesos, que no pas la seva capacitat gestora. Les llistes d’independents tampoc tenen una tasca fàcil a l’hora de cercar persones capaces i disposades a participar del joc polític, ni l’estructura actual els facilita massa la feina. Potser, pensant en poblacions no massa grans, el canvi de llistes tancades a obertes permetria que els partits polítics treballessin més a fons la composició de les seves llistes per aconseguir uns candidats més ben preparats per afrontar la gestió pública municipal.
Tot això són hipòtesis i el que caldria ara serien solucions. La complexa elaboració i aprovació de l’Estatut ha deixat encallades les reformes de la divisió territorial i la llei electoral. Desconec si el govern actual té clar com hauria de ser la nova llei electoral ni la seva capacitat de plantejar un canvi radical de la mateixa. No sé que ens trobarem en el futur però entretant demanaria un esforç als partits polítics per preparar un bon planter de futurs gestors públics, sense oblidar però que encara tenim un any d’aquesta legislatura on es pot fer molt bona feina.
Em direu nostàlgic però sovint penso en els primers anys de democràcia després de la dictadura, que varen coincidir en el temps que jo podia tenir més consciència del fet polític i social del nostre país. Recordo un bon grapat de gent amb un llarg currículum de defensa dels drets més elementals, amb més voluntarisme que no pas formació política, però amb les ganes de canviar el món començant des de casa mateix. Uns regidors i alcaldes no professionals que varen dedicar hores i més hores a ordenar l’administració pública i donar-li un gir de 180 graus.
La formació actual, els mitjans de què es disposa i l’entorn aconseguit haurien de ser raons suficients per haver avançat molt més del què s’ha fet. La pregunta em surt de seguida i el dubte sobre les causes de la situació actual és de pes. Considero que, al marge de la talla personal dels regidors, alcaldes i polítics en general, la talla política no és la mateixa i probablement tot va molt lligat.
A Arenys de Mar com a molts altres municipis, ha sortit la notícia de desacord, per part de treballadors municipals, en la gestió dels seus alcaldes o regidors. Això també passa a l’empresa privada. Ningú n’està al marge. En política però, el paper dels sindicats no el fan ells sols sinó que també hi intervenen els grups de l’oposició, i penses que no és tant en benefici dels treballadors com per buscar-hi un rèdit per a les eleccions properes.
Ara que tenim força consolidat el model democràtic representatiu i que s’estan fent alguns passos per incorporar-hi elements de democràcia participativa, potser seria bo de trobar la manera de fitxar bons gestors per ocupar la plaça de regidors. L’exercici de la política, sobretot la local, no està reconeguda ni socialment ni econòmica, en contra del que molta gent suposa. Encara hi pots trobar persones voluntarioses que dediquen bona part del seu temps lliure per treballar pel seu municipi. Tots coneixem a persones del nostre poble que podrien realitzar una gran tasca al capdavant d’una regidoria o alcaldia, però que no estan disposats a entrar en el món de la política, on abunden les picabaralles més per l’embolcall que no pas pel contingut.
Els partits polítics, a l’hora de confeccionar les seves llistes, valoren més la fidelitat, antiguitat i generositat dels seus militants més compromesos, que no pas la seva capacitat gestora. Les llistes d’independents tampoc tenen una tasca fàcil a l’hora de cercar persones capaces i disposades a participar del joc polític, ni l’estructura actual els facilita massa la feina. Potser, pensant en poblacions no massa grans, el canvi de llistes tancades a obertes permetria que els partits polítics treballessin més a fons la composició de les seves llistes per aconseguir uns candidats més ben preparats per afrontar la gestió pública municipal.
Tot això són hipòtesis i el que caldria ara serien solucions. La complexa elaboració i aprovació de l’Estatut ha deixat encallades les reformes de la divisió territorial i la llei electoral. Desconec si el govern actual té clar com hauria de ser la nova llei electoral ni la seva capacitat de plantejar un canvi radical de la mateixa. No sé que ens trobarem en el futur però entretant demanaria un esforç als partits polítics per preparar un bon planter de futurs gestors públics, sense oblidar però que encara tenim un any d’aquesta legislatura on es pot fer molt bona feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada