Avui els mitjans de comunicació catalans ens han recordat que el 22 d'octubre de 1973 moria Pau Casals, músic català de reconegut prestigi mundial. Amb Casals es fa difícil separar la seva faceta musical de la patriòtica. Casals va defensar la nació catalana arreu, i no ens cansem d'escoltar les seves paraules davant les Nacions Unides. Probablement, de Casals només es coneixen aquestes paraules i la interpretació del cants dels ocells, que equivocadament molts li atorguen l'autoria.
Aquest matí, mentre comentàvem aquest aniversari, intentava fer memòria de què estava jo fent quaranta anys enrere. En una situació normal, jo hauria iniciat els meus estudis universitaris, però aquell curs al ministre de Educación y Ciencia no se li va ocórrer res més que canviar el calendari acadèmic, de manera que començaria el gener de 1974 i havia d'acabar el desembre, amb vacances d'estiu pel mig. Certament el curs va començar el gener, però va acabar com sempre el mes de juny. Ja en aquells temps experimentaven amb l'ensenyament, quan Franco encara trigaria dos anys a morir.
Pau Casals va lluitar contra el franquisme i es va negar a tocar en cap dels països aliats, com a protesta per no haver fet res contra la dictadura de Franco. Vilaweb en fa una descripció força interessant, que ajuda a conèixer millor la figura del gran mestre.
També avui fa vint-i-quatre anys de la mort de Ramon Trias Fargas, destacat polític català, que va fundar Esquerra Democràtica de Catalunya que posteriorment es va fusionar a Convergència Democràtica de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada