dilluns, 21 d’octubre del 2013

Qüestionat el Tribunal Constitucional

Podia haver escollit un altre títol, més incisiu. Podríem dir que el Tribunal Constitucional queda en evidència. Ha quedat demostrat que havia defensat un posicionament totalment polític i no jurídic. El que no sap el Tribunal Europeu dels Drets Humans és que aquesta pràctica és força habitual. Potser ens hauríem d'acostumar a enviar-hi totes les sentències del Tribunal Constitucional espanyol.
A Madrid li costa acceptar la sentència. No estan acostumats que algú amb més poder els porti la contrària. Haver de claudicar és una patacada massa forta per a un prepotent i quixot. No estem valorant el contingut de la sentència sinó el fet que la Justícia espanyola faci i desfaci per raons polítiques i no jurídiques.
La tranquil·litat que ens hauria de brindar l'estat de dret, no existeix. La manipulació política de la justícia a Espanya només pot portar inseguretat i indefensió. Fa molts anys que estem criticant la politització de la Justícia i s'ha hagut d'esperar una sentència com la d'avui per evidenciar-ho arreu.
Entenc el sentiment dels familiars de les víctimes, però convé no confondre les coses. La culpa del resultat de la sentència és dels diferents governs espanyols que no varen modificar la llei quan calia. Aquesta política d'ajornar les revisions de les lleis - pensem també en la Constitució - és un error que s'acaba pagant. Ara el ministre de Justícia diu que això no passarà més. A bona hora s'encomana al sant. No passarà amb els presos condemnats després de 1995, però tots els altres condemnats, anteriors a la llei actual, sortiran de la presó d'acord amb la llei vigent quan varen cometre els delictes.