No sé qui ho deia l'altre dia, però estic molt d'acord en que la majoria de polítics es pensa que la ciutadania és ignorant, que se li pot dir qualsevol cosa i enganyar-la fàcilment. És cert que el sistema democràtic vigent ens deixa pràcticament indefensos, encara que la lletra digui que la sobirania emana del poble...
Els partits en el govern pensen poc amb qui els ha votat, i tampoc amb les promeses electorals. Per a molts polítics el que els interessa és el poder, i aquest, en aquests moments, s'aconsegueix a través de la convocatòria d'eleccions.
El poder, però, no s'aconsegueix només a les urnes, sinó que prèviament s'ha hagut de lluitar dins els partits polítics, per arribar a dalt, i aquesta lluita acostuma a ser poc elegant. Hi ha qui té l'habilitat de fer-se estimar per aconseguir favors i ascens dins la lluita fratricida. És per això que no són els més bons els que arriben a dalt, sinó els més hipòcrites, en el sentit que diuen allò que saben que els altres volen escoltar. I així anem!
Ja sé que les generalitzacions no són bones, però podem anar estudiant un i altre partit i ens adonarem que no anem tan desencaminats. En aquests moments el PSC probablement és el partit que està patint més aquesta lluita interna, degut, al meu entendre, a la manca d'un lideratge fort, amb les idees clares i transparència. Pere Navarro va ser la proposta de la direcció, una mica tocada, però les bases no ho veuen igual. Naveguen bastant en tot, i la seva dependència del PSOE és descaradament total, encara que algú ho vulgui dissimular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada