La situació que estem vivint ratlla l'esquizofrènia. Vivim tensos i d'alguna manera veiem dimonis a tot arreu, i com a gat escaldat, no ens fiem de ningú.
El dimoni gros és el govern espanyol i ens sembla que tot el que decideix és per fer-nos la punyeta. Sí que és cert que algunes de les darreres decisions són un xic sospitoses. Limitar les fonts d'ingressos i exigir reduir el dèficit fins a escanyar l'administració catalana, obliga a realitzar unes retallades que perjudiquen el benestar i creen problemes de fractura social.
Avui em parlaven d'inspeccions a les entitats esportives, que podien posar en perill la supervivència del futbol amateur. Ens podran dir que veiem fantasmes arreu, però és una curiosa coincidència. I l'obsessió de la delegada del govern per les banderes, fins al punt d'exigir col·locar l'espanyola a les biblioteques, escoles i pavellons esportius...
Amb la declaració de sobirania del poble català per decidir el seu futur comportarà més pressió per al govern català, una pressió que no només ve de fora, sinó que el PPC i C's plantegen guerra des de dins, amb un discurs populista, però eficaç. Caldrà doncs ser molt astuts i tenir molta paciència. Haurem de veure què passa amb les picabaralles entre CDC i UDC, que potser en algun moment de la seva història no hauria estranyat un possible trencament, però que ara no seria precisament el moment més oportú. I el PSC... estarem a l'expectativa de com solucionen, si és que hi ha solució, les divergències internes, que no són insignificants, sinó que tenen força. Per afrontar aquests entrebancs no és el mateix quan tot et surt bé que quan vius els pitjors moments de la teva història. Seguirem observant i opinant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada