dimecres, 9 de gener del 2013

Ni ètica, ni responsabilitat política, ni vergonya

Com podem confiar en uns polítics que ens estafen i no assumeixen responsabilitat pública? Estarem d'acord que la llei permet que es pacti una sentència per evitar anar a judici, però el que no es pot acceptar és que retornats els diners estafats, no s'assumeixi responsabilitat política i no es dimiteixi. El món pot continuar sense els polítics dimissionaris.
Avui, anant a treballar, sentia per ràdio un tall de veu antic de Josep Antoni Duran i Lleida en què assegurava que no es podria provar un finançament irregular d'UDC, perquè no havia existit, i que si es demostrés ell assumiria la responsabilitat política i dimitiria. Ara que el partit ha admès aquest finançament irregular, dimitirà Duran? No ho farà.
No ho farà perquè a casa nostra no dimiteix ningú. Perquè molts polítics s'aferren a la cadira i no els fa marxar ningú ni res. Per això la ciutadania té el mal concepte dels polítics. Hauríem de sortir tots al carrer a exigir la dimissió dels polítics corruptes i dels polítics responsables d'un frau. De la mateixa manera que és culpable Rajoy, si es confirma que cobra dietes de desplaçament, quan viu a La Moncloa, també és responsable un dirigent d'un partit que ha realitzat un frau amb diner públic.
Personalment no tinc cap interès en que Duran i Lleida dimiteixi, però entenc que ho hauria de fer, per responsabilitat, ètica i higiene democràtica. Aferrar-se al poder amb tot el que ha passat, és fer un mal irreparable al sistema democràtic. Sóc un defensor de la presumpció d'innocència, i m'enfada molt quan, d'entrada, tothom és culpable i en lloc de buscar les proves del delicte, un s'ha d'esforçar per demostrar la seva innocència. Una vegada demostrada la culpabilitat, s'ha d'actuar en conseqüència i assumir la responsabilitat i el càstig.