dimarts, 1 de gener del 2013

Tot un any per endavant

Una de les coses que m'agrada d'aquest canvi d'any és haver deixat fora un dos. La xifra del dos no m'ha agradat mai d'escriure-la. El dos no em surt bé i ara estarem uns quants anys que només tindrem un dos. Tot això que hi hem guanyat. El tres és molt més senyor i et permet recrear-t'hi més.
Una altra característica del canvi d'any és que no viurem cap més dia amb les dues xifres iguals. El 12/12/12 ha estat l'últim d'aquest segle, i al següent no tinc pas l'esperança d'arribar-hi.
Les vacances tenen això. Si no surts, perquè cada vegada és més costós, et pots dedicar a observar allò que normalment no mires, però com que no hi ha ningú que et doni pressa...
L'altre tema és pensar en com enfocaràs els nous reptes de la feina, passat festes. La veritat és que enguany no és un any qualsevol i val la pena pensar bé com plantejar-ho. L'any 2013 serà un altre any de pocs recursos i moltes necessitats a cobrir. Això comporta un plus de creativitat, imaginació i eficiència. Amb poc hem de fer molt, i aquí és on cal agrair la crisi, perquè ens espavila i ens ensenya que no és bo malgastar diners, com acostuma a passar en èpoques de bonança.
El més complicat serà trencar amb la rutina. Acostuma a passar a molta gent, i jo no ho entenc massa, que s'acomoda amb la rutina diària. Jo sempre he lluitat perquè cada dia sigui diferent de l'anterior, i haig de dir que funciona. Et sents més útil i es fa molt més agradable el treball. Tot i així estic segur que serà en aquest trencament on m'hi hauré de barallar més, i la millor arma és un bon plantejament alternatiu. Que s'entengui com ha de funcionar a partir d'ara, i sense fer cap lleig a com ha vingut funcionant fins ara, donar-li aquell toc diferencial que pretén uns altres objectius. Si aquests són clars, l'èxit és més assequible, sinó es pot convertir amb un camp de batalla sense res clar a cap dels dos bàndols. Queden sis dies per pensar-hi.