Ahir, durant el dinar, li vaig intentar dir al meu cosí Rafel, però no hi va haver manera. Era tanta la indignació que no em deixava ni tan sols posar en dubte l'eficiència dels governs espanyols a l'hora d'invertir diners europeus. Llegiu l'article de l'Iu Forn, avui al diari ARA, i ho entendreu.
Ha vingut el bisbe de Girona a confirmar uns quants joves de la nostra parròquia, entre els quals hi ha la Clara. Els ha explicat com justificar davant els companys la seva decisió de confirmar-se, i els ha demanat ajuda perquè portin més joves a l'Església, que els necessita.
Ara, amb tanta crisi econòmica, sembla que parlar de l'Església no toca. Més aviat és que tenim el cap ple de tribulacions econòmiques i hem aparcat l'espiritualitat. Si més no, la comunitària. Demanar als joves l'aportació de joventut a l'Església, és d'un compromís important, que no pot anar separat del compromís de la mateixa Església, i la seva jerarquia, de tornar al costat dels que més la necessiten.
Que la Fe i la seva pràctica no estigui de moda, no és tan sols culpa dels joves i no tan joves, que es perden en les dificultats i cauen en la simplicitat de la desídia, sinó que el missatge que transmet l'Església no camina de la mà de l'exemple dels seus predicadors. Si es desitja convèncer, cal ser coherent amb les idees i les paraules. Sovint la jerarquia eclesiàstica s'ha perdut exigint allò que ella mateixa és incapaç de complir.
En Família hem celebrat la festa, amb un bon dinar al 9 de nou. Una manera de reunir-nos tots plegats, fet que avui dia no resulta fàcil. El gran de la colla, l'avi Jaume, a punt de fer-ne 91, i la petita, la protagonista del dia, la Clara, amb 13 anys. Un ventall prou ampli que ens ofereix una gran varietat d'experiències, totes elles viscudes amb intensitat pels seus protagonistes. Realment, la vida és bella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada