dijous, 27 d’octubre del 2011

Espanya sense els catalans

Estic segur que molts catalans firmarien on calgui per fer el canvi amb els portuguesos. Particularment no sé si Espanya hauria sortit beneficiada de continuar amb els portuguesos i deixar independitzar-se els catalans, però molt em temo que els catalans hi hauríem guanyat. Tot i així estem parlant d'hipòtesis que no podrem mai contrastar. L'única manera de saber qui hi sortiria guanyant en el futur, seria declarant la independència de Catalunya. Ho provem?
Ja sé que els comentaris fora de context tenen un valor diferent d'escoltar-los en el conjunt del parlament. I és evident que l'anècdota del senyor Peces-Barba no passa desapercebuda pels interessats, siguin d'un bàndol o de l'altre. Uns riuen, convençuts que és una hipòtesi impossible, i d'altres plorem perquè no ha estat una realitat.
Està bé que ens fixem en aquests comentaris i fins i tot els enregistrem per a la memòria, però el que no podem fer és atabalar-nos ni donar-los més importància del que tenen. En tot cas ens han d'ajudar a valorar més com som i fins on podem arribar. 
A la pell de qui em poso quan sento a Peces-Barba? de quin català? d'un independentista? d'un simpatitzant del PP? A tots ens fa la mateixa gràcia?
Moltes vegades comentem que si tanta mania ens tenen, per què no ens deixen marxar? La nostra és una relació d'amor-odi que perdura en el temps. Ens volen, però dominats. No accepten la nostra antipatia a compartir un mateix projecte. Però això no ho pensem tots, i per això és tan important demostrar-los amb fets que som el que diem ser o volem que ens considerin. Només treballant a fons, superant la diversitat, caminant plegats, podrem fer por de veritat. Perquè ara hi ha qui no s'ho acaba de creure. Som una mica com els gossos petaners que borden molt, però ho fan per por i no en provoquen. Cal que ens conscienciem i que ens temin, no pels nostres disbarats, sinó pels nostres encerts. Després serem més els que firmarem el divorci.