Cada vegada hi ha més municipis catalans que celebren el dotze d'octubre amb una botifarrada. És la manera que s'ha escollit per demostrar que Catalunya no té cap motiu per celebrar la data, si no és per la pròpia botifarrada. La difusió de la notícia de ben segur que provocarà irritació als espanyols més nostàlgics i nacionalistes (espanyols). De fet, ja no ve d'una, després de les declaracions de Duran i Lleida en relació als PER.
S'ha de dir que els catalans cada vegada som més hàbils a l'hora d'irritar els espanyols. Un art que se'ns dóna bé. Tant de bo que fóssim igual de brillants al moment de caminar junts per reclamar els nostres drets com a poble. En això encara necessitem millorar.
A Badalona, l'alcalde Albiol ha estat protagonista al denegar el permís perquè les JERC organitzessin la seva botifarrada. De fet, és una sort que ensenyi les dents i prohibeixi. És una sort, perquè acostumem a reaccionar millor davant les dificultats. Ara caldrà veure qui se'n cansa abans. També ens passa, als catalans, que la reacció té una durada ben curta, i entre reacció i reacció, vivim còmodament amb el cap sota l'ala.
Tenim prou motius per anar sumant, i ens temem el pitjor a partir del 20N. És bo que la protesta a l'espoli fiscal ens uneixi, deixant de banda el tema més identitari, per allò del màxim comú divisor. Després ja hi haurà temps per polir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada