diumenge, 16 d’octubre del 2011

El suc del 15-M

El moviment 15-M continua essent al punt de mira de molta gent, també de polítics i alts càrrecs institucionals com Jean-Claude Trichet, o l'expresident espanyol José Aznar. No tots, però, tenen la mateixa opinió del moviment, ni els mereix el mateix respecte. Estic segur que us imagineu quina és l'opinió del senyor Aznar, i convindreu amb mi que té relació amb el seu nivell intel·lectual.
El fins ara president del Banc Central Europeu, el senyor Trichet ha declarat que considera que el moviment del 15-M reclama l'enfortiment de la regulació del sistema financer, convertint-lo en més sòlid. Per la seva banda el senyor Aznar ha declarat que els "indignats no són més que un moviment marginal antisistema vinculat a grups d'extrema esquerra" i ha afegit que "la seva representativitat no és important en la vida espanyola". I el senyor ha quedat tan ample. Aquesta és la seva manera de ser, ara i abans quan exercia de president del govern.
Penso que la feina que tenim al davant no és la de criticar el moviment i buscar-hi les debilitats, que en té, sinó de trobar la manera d'encaixar-ho amb el nostre sistema democràtic, amb les reformes que convingui fer, per resoldre els principals problemes que el moviment d'indignats denuncien. Si ens posem en pla de qui baixa del burro, segur que no anirem a parar enlloc.
Aznar diu que per expressar el descontentament no cal sortir de les vies democràtiques, però què entenem per vies democràtiques? manifestar el descontentament sobre l'estructura democràtica vigent, significa utilitzar vies no democràtiques? S'ha de tenir una ment molt estreta i poc desenvolupada per pensar que tothom ha de passar pel camí traçat, o tenir una mentalitat dictatorial i creure's posseïdor de la veritat única.
Convé que tinguem les coses ben clares i no es deixem portar per la primera impressió. No podem santificar els indignats, com si fos la sortida perfecta a l'actual situació de crisi econòmica, però també política. Del moviment hem d'aprofitar-ne els valors positius, i intentar fer veure els errors comesos. Malament rai quan som tan simples i pensem dels enfrontaments una lluita del bé contra el mal. Els indignats ens han fet reflexionar, malgrat haguem pogut observar incongruències o contradiccions, i aquí rau la part positiva de la seva existència.