dissabte, 29 d’octubre del 2011

Memòries d'un president en hores baixes

Arran de les declaracions d'ETA estem assistint a diferents sortides de l'armari de personatges reaccionaris, a vegades disfressats, d'altres que ja tenim identificats, però que aprofiten qualsevol ocasió per quedar en evidència. A vegades penso que el PP està fent una tasca de contenció ultradretana que cal elogiar. Un partit de dretes, que incorpora uns personatges que podrien perfectament constituir un partit ultra, com estan de moda a molts països europeus.
De Rajoy podríem dir que té l'enemic a dins, i ara, en què el partit socialista està en hores baixes, segur que ha de vetllar més pel que diuen persones com Mayor Zaragoza o Alejo Vidal Quadras, dos exemples de la dreta més extrema del nostre país.
Feia temps que no llegia uns escrits tan crítics amb el president espanyol com els de Xavier Roig, ahir a l'ARA, i de Gregorio Morán, a La Vanguardia. Ambdós deixen Zapatero com el pitjor president espanyol en democràcia i exposen els seus motius per aquest qualificatiu.
Malgrat tot, es fa molt difícil comparar actituds al llarg del temps, perquè les circumstàncies no són mai les mateixes. Qualsevol partit polític que estigui governant en aquests moments, ja sigui als ajuntaments, a les comunitats autònomes o al govern de Madrid, té totes les de perdre. A les eleccions municipals es va poder comprovar que, al marge de la tendència de créixer d'uns partits i de perdre vots, uns altres, els partits a l'oposició obtenien més suport que els de govern i a moltes poblacions hi va haver canvi de colors.
Amb això vull dir que Zapatero no ho ha tingut fàcil. Si el seu mandat hagués coincidit amb èpoques de vaques grasses, la situació hauria estat una altra. Tot i que no guardem gaire bon record dels seus primers anys, quan les coses anaven millor i es dedicava a fer molts promeses.
Espero que la dreta civilitzada s'imposi, i aquestes veus discordants, que semblen no acceptar la decisió d'ETA, com si la necessitessin activa per reprimir les aspiracions nacionalistes, no desestabilitzin una democràcia que pot, en aquests moments, aconseguir fer fora la por del terrorisme, present des del temps del dictador.