dimecres, 27 d’abril del 2011

Tot és qüestió d’actitud

Avui he vist el partit del Madrid / Barça una mica d’esquitllada ja que la Clara havia de repassar matemàtiques, que demà té un examen, bé ara ho diuen d’una altra manera.
He mirat el partit i m’ha avergonyit l’actitud dels jugadors del Madrid, perquè s’autodestrueixen ells mateixos. No sé com no s’adonen que amb agressivitat no es va enlloc, o potser sí que massa sovint els ha servit, però avui no.
Després, a la roda de premsa, l’entrenador del Madrid només ha sabut parlar de l’expulsió de Pepe, i es preguntava per què. Jo li hauria respost fàcilment, perquè em sembla que tinc el secret. Mentre la seva actitud sigui l’antifutbol i l’agressió com a sistema, té tots els números per acabar jugant amb 10 jugadors.
A la vida, a la llarga, les males arts fracassen. Potser en un principi pot semblar que s’obtenen bons resultats, però sempre arriba el moment que ho paguen. Com a mínim això és el que vull creure, en benefici dels que se saben comportar en societat, respectant les regles de joc.
En política també passa i hi ha persones que tampoc se n’adonen, o bé culpen als altres del que pequen, potser com a estratègia defensiva. Diuen que l’atac és la millor defensa, i si pots posar-hi boira o fum, molt millor.
No diguem blat fins...