dilluns, 18 d’abril del 2011

En podem dir alarma social?

Durant molt temps hem estat escrivint sobre la improvisació del president Zapatero. De les seves continuades contradiccions i rectificacions. Avui deia una cosa i demà en feia l'altra. Prometia i no complia... tot això ens ha fet perdre-li la confiança i la seva cotització ha anat a la baixa estrepitosament.
Doncs, ara sembla que li ha sortit un competidor. Tenim un govern català amb un missatge poc clar, molts dubtes. Té els mateixos símptomes que el senyor Zapatero. Avui diuen que reduiran els impostos als que més cobren, i després rectifiquen i ens asseguren que de moment no ho toquen.
De fet, d'un partit de dretes és lògic esperar que protegeixi més les rendes altes, cosa que ens estranyava del partit socialista. Però les circumstàncies actuals no són les més adients per rebaixar els ingressos. Ens estem queixant que Madrid no ens paga el que ens deu, i els ho demostrem rebaixant ingressos.
Un articulista, avui, ja preparava la sortida del conseller de Sanitat, i la situava a l'horitzó de les eleccions generals de l'any vinent. No sé si ja és hora de demanar o esperar dimissions, quan encara no han tingut temps de fer gestió. El problema ha estat que s'han equivocat a l'hora de passar-nos el missatge. Han volgut demanar comprensió i sacrifici, però ens han espantat. S'han presentat amenaçant-nos de perdre la feina, posant la por al cos i desanimant aquells que estan buscant feina. Han punxat on fa més mal, com són les llistes d'espera dels hospitals. No han comentat si es podia fer més control de la despesa en farmàcia, o en la reorganització dels hospitals. Bé, sí que ho han dit, per amb la veu prima, posant per davant les grans retallades, aquelles que poden fer més mal.
I d'Ensenyament podrien parlar de despeses supèrflues en material, infraestructures, en consums, abans que retallades en sous o en hores escolars. Ells són els que en saben o n'han de saber, doncs es tracta de fer servir la picardia, per semblar seriosos sense alarmar la gent.
A veure si aquest govern, s'atura un moment, respira a fons, i s'hi torna a posar, i aquesta vegada sense fotre la pota a la galleda. Nosaltres també tenim la nostra part de responsabilitat. No ens hem d'enganyar i la situació és difícil, però... mantinguem els ulls oberts.