dimarts, 19 d’abril del 2011

Polítics mediocres

Avui llegia com Jordi Pujol s'autoculpava de que Catalunya no sigui compresa per Espanya, i es lamentava que l'esforç per acostar-se ambdues comunitats hagués desaparegut, sense aconseguir l'encaix desitjat. Segons Pujol, en aquests moments viu l'enfrontament més gran entre Espanya i Catalunya. Probablement té raó, perquè quan ens ho passàvem pitjor, en l'època franquista, no hi havia l'enfrontament territorial, sinó que teníem en comú la lluita contra el feixisme.
Segurament els catalans no n'hem sabut prou i els nostres aires de grandesa han provocat rebuig a la resta d'espanyols. Però hi ha hagut incomprensió volguda o degudament provocada per polítics i mitjans de comunicació cavernícoles, a qui sovint els hi hem posat fàcil la trama.
Hi ha, però un factor important a tenir en compte, i aquest és el baix, molt baix nivell dels nostres polítics, els catalans i els espanyols, tret d'honroses excepcions. Potser algú em dirà que el nivell dels polítics està d'acord amb el nivell mig en tots els àmbits, però el cert és que els governants que tenim i hem tingut els darrers anys, tenen molt que desitjar.
És visible als fòrums polítics, pel llenguatge simple i barroer que utilitzen, la poca imaginació i la mala educació. Tot això es tradueix a l'hora de gestionar. Penso que una persona que no se sap comportar tampoc és de fiar en la seva manera de treballar, sobretot quan estem parlant d'un treball desinteressat, amb esperit de servei. Us imagineu quina podia ser l'actitud del president Aznar, quan ara fa aquestes manifestacions arreu on va? Creieu que podia ser un polític al servei del poble? A mi se'm fa estrany, però n'hi ha d'altres.
Això també passa als ajuntaments. A tots ens vénen al cap els polítics corruptes, però aquests són els mínims. N'hi ha més de ganduls, sectaris, mentiders, barroers... que passen dissimuladament, però hi són. Polítics que només pensen en quedar bé i no saben reconèixer les pròpies mancances, els errors... només saben treure les equivocacions dels altres, desmereixen el treball que no fan ells i es posen medalles com el màgic Andreu. No són corruptes, però porten l'administració al caos i amb ella la societat que diuen servir. Enyoro polítics de debò que ens ajudin a crear una societat on es pugui viure amb respecte i cohesió social. Això no s'improvisa, sinó que s'ha de sembrar per després recollir-ne els fruits.