dilluns, 25 d’abril del 2011

De tornada

Noto la mateixa sensació que tens quan estàs de tornada d'un temps de vacances, en què has canviat de vida, prescindint de la rutina i experimentant situacions noves. Poc a poc vas recuperant el teu lloc, la teva manera de ser, les característiques del teu entorn, i comences a imaginar-te com ho trobaràs tot, què haurà canviat i com t'hi integraràs novament.
Fas un balanç del què ha estat aquest període de la teva vida, què has après, amb què t'has sentit realitzat, què has trobat a faltar i què ha fallat, i procures que et serveixi per a la teva vida. Notes que has estat absent, però amb moltes vivències. Amb uns nous amics i col·laboradors, amb persones amb qui has discutit i no t'has entès del tot, i d'altres amb qui has coincidit en idees i manera de fer.
El viatge de tornada no ha de ser sinònim de melancolia ni tristor. Ha de servir per valorar la teva capacitat d'experimentar situacions noves, temporals, arriscades, de compromís, i intentar que et serveixi, que no quedi només en un record, sinó que germini i en treguis profit.
La capacitat de ser conscient en tot moment del que estàs fent, els motius per actuar d'aquella manera i les conseqüències que se'n deriven, és el que et fa gran. No vius de manera inconscient, sinó que saps en tot moment els passos que fas i perquè els dones. D'aquesta manera és més difícil que les relacions socials trontollin i que es visqui a la lleugera. La repercussió amb als altres és més bona i crea més lligam, més pertinença, i resulta més complicat el trencament.
Ha estat un viatge interessant, amb sorpreses positives i alguna de negativa. Amb companys de viatge que han fet més suportable les contrarietats. Un viatge que hem après noves experiències, n'hem aplicat d'altres i hem aportat el nostre coneixement, el treball i dedicació. Ens hem discutit sense arribar a les mans, però l'interès no era egoista, sinó gratuït. Hem acomplert les grans etapes que ens havíem proposat, amb algunes dreceres i alguna marrada, però sense perdre mai el nord, arribant a la meta el dia previst, i deixant les rendes amb normalitat, sense desitjar eternitzar-nos en la trajectòria. Ha estat un bon viatge, que tenia un final preconcebut.