dilluns, 4 d’abril del 2011

Marques o candidats?

L'encara president del govern espanyol ha anunciat que vindrà a Catalunya a fer campanya per al PSC a les eleccions municipals. La notícia no sé si és bona ni per a qui. La marca PSC o PSOE no està passant pels millors moments i és hora potser de valorar les persones, sobretot en eleccions municipals, en què la gent coneix millor els candidats.
Tot i així, sempre he pensat que la gran majoria de la gent vota el partit, i sinó no s'entendria que sovint, quan se'ls demana, desconeixen els seus protagonistes. És una minoria la que es fixa en les persones i és capaç de canviar de vot en funció dels seus candidats i no de la marca.
Si mirem els nostres pobles, segur que hi tindrem alguna cosa a dir. Quants electors votaran el PSC i quants ho faran pel seu cap de llista? i així amb tots els altres partits polítics. A casa nostra s'han confeccionat unes llistes que es presten a fer moltes anàlisis i reflexions.
CIU presenta un candidat nou, amb vuit anys de regidor, quatre a govern i quatre a l'oposició, i ho fa amb un equip de gent jove i sense cap tipus d'experiència política. Una llista que té l'avantatge que són persones amb coneixement de diferents matèries, però l'inconvenient que no saben res de l'administració pública. Caldrà observar què pesa més.
El PSC repeteix candidat, amb l'experiència d'haver estat alcalde, amb un número dos que també té el cul pelat en política i coneix l'administració local, i va arribar a ser alcalde durant dos anys, els dos llocs següents són actuals regidores i porten a l'esquena aquests anys d'experiència. L'inconvenient, quan s'ha governat, són les etiquetes que es porten a l'esquena.
ERC presenta un nou cap de llista, amb experiència a l'ajuntament, quatre anys a l'oposició i quatre governant. Els dos primers anys sense massa protagonisme, i amb la sortida de l'antic cap de llista, dos anys amb responsabilitat que els electors hauran de valorar, amb una número dos que li pot fer ombra. Els avantatges són l'experiència demostrada, que es poden convertir en inconvenients.
ICV ha canviat l'ordre i ha incorporat gent nova. Probablement és una de les llistes més pensades, encara que no sempre això se sap apreciar. La cap de llista i la número dos han treballat i qui les ha seguit de prop sap com ho han fet. De la mateixa manera que abans, l'experiència de govern els pot portar avantatges i inconvenients.
El PP canvia totalment el panorama i és una important incògnita. Fins a les darreres eleccions municipals, tothom deia que el PP a la nostra vila tenia un sostre que jugava entre 1 i 2 representants. Ens parlaven de militants que no ensenyaven la cara, però eren fidels en el vot. Ara tot pot canviar.
El VIA es presenta en coalició amb el SI, representat per un ex jove socialista, i Reagrupament amb un fidel seguidor de l'ex conseller Carretero. L'experiència electoral d'ara fa quatre anys no ens serveix de model. El panorama també ha canviat i la incògnita està servida.
Finalment tenim a la CUP, que entra al joc electoral d'Arenys amb moltes ganes. El seu cap de llista és un bon actiu i en tot cas li manca experiència a l'administració. Planifiquen bé la campanya i demostren la seva vinculació amb els actes culturals i socials de la vila. Els avantatges de la llista és la novetat i la incorporació de persones que probablement donaven l'esquena a les eleccions. L'inconvenient podria ser l'haver de disputar uns mateixos vots amb dues o tres altres candidatures, i un tarannà molt diferent a la manera de fer de l'administració pública.
Penso que les eleccions a Arenys de Mar, poden resultar molt interessants. Tant de bo que els candidats escollits siguin capaços de trampejar les dificultats econòmiques que presidiran el nou mandat.