dissabte, 17 d’abril del 2010

Un dia ben aprofitat

Ha estat un dia feixuc i llarg, però ha valgut la pena. Quan les coses surten tal com tenies previst, encara que t'hagis cansat, ho agraeixes i et sents satisfet. Avui, doncs, és un d'aquests dies que les hores van avançant i el teu entorn ha anat variant.
Ens hem trobat a les 7h del matí per intentar esbrinar allò que ens denunciaven i ha servit per veure aixecar-se el dia, un dia de mercat. La gent parla bé del canvi d'emplaçament de les parades del mercat, per les obres d'urbanització del tram baix de la Riera, encara que algun "paradista" li agradaria que li hagués tocat un altre lloc.
A la residència geriàtrica la seva directora, la Núria, estava al peu del canó per controlar un dia més tots els detalls d'una gestió acurada i agraïda. La residència es troba sempre impecable, i això sempre ho han agraït els familiars dels residents.
Havia de baixar a Barcelona perquè feia dies que no anava a la Coordinadora de Ciutadans pel canvi (CpC), i això no és bo ja que et desconnectes del dia a dia. Entretant Arenys posava en marxa la primera jornada Ajuda'ns a ajudar, per recollir aliments per a les famílies més necessitades.
Hi ha hagut pràcticament unanimitat a l'hora de valorar els darrers esdeveniments relacionats amb el Poder Judicial. L'actitud del Tribunal Suprem de voler jutjar el jutge Garzón per gosar esbrinar què va passar amb les víctimes del franquisme, o bé el ridícul i vergonya ocasionada pel nou fracàs d'un Tribunal Constitucional, discutit per molts i ara gairebé tocat de mort, han sigut motiu de diferents intervencions a la Coordinadora. Ho he dit, perquè ho tinc ben clar: cal modificar la Constitució.
I a la tarda, organitzada pel grup de la confirmació, una xerrada sobre la situació dels cristians a l'Iraq, Egipte i el Pakistan, a càrrec de Javier Menéndez Ros, un pare de família de set fills, que ha estat testimoni de la vida difícil que han de patir els cristians en els països abans esmentats.
Abans i després de la xerrada, una visita a la placeta per veure com anava la recollida d'aliments, i cap a casa, a reposar amb la família, a l'espera de la jornada de demà que també serà moguda. Content, però un xic cansat.