dimarts, 6 d’abril del 2010

Crítica en sospita

Volia parlar del que està passant amb el PP, però com a mínim haig d'esmentar el nom de Messi, que de moment porta marcats quatre gols. Suposo que ja no en farà cap més.
Deia que volia parlar del PP i tots els casos de corrupció que l'envolten, però amb una reflexió sobre la sospita contínua en què viu la política. Massa sovint hem de lamentar situacions com la que està passant la política aquests dies, que no ajuden gens a creure-hi i fa que es generalitzi amb massa facilitat.
Necessitem fer creure que no tot està podrit i que és una sort que avui dia es pugui descobrir les males arts i castigar els culpables. S'ha de fer entendre que la gran majoria de polítics són honrats i dediquen bona part del seu temps per treballar per a la societat. No pot ser que una minoria ho embruti tot i faci posar tots els polítics en un mateix sac.
Però els mateixos polítics ens equivoquem quan llancem crítiques que posen en dubte l'honorabilitat de l'adversari. Lluny de perjudicar l'altre el que provoca és una desconfiança cap a tots els polítics i una desafecció que no és gens positiva. Hem de ser curosos i criticar l'adversari per allò que fa o deixa de fer; per no actuar de la manera que nosaltres creiem que ho hauria de fer, però si pensem que hi ha males arts, que hi ha indicis de corrupció, no hem de criticar-lo, sinó denunciar-lo. I si no n'estem segurs, i per això no es denuncia, el que toca és callar, perquè posar-lo sota sospita no serveix per res més que desautoritzar tothom, a qui s'acusa i a qui ho fa.