dissabte, 23 de febrer del 2008

Una nova llei electoral

No és la cançó de l'enfadós, encara que ho podria semblar. Perquè portem ja més de vint-i-cinc anys parlant d'ella i encara no hem sigut capaços d'elaborar-la, i això que la tenim molt present. Per què? què s'amaga al darrera? interessos dels partits?, doncs sí, fa massa por, sobretot por a sortir-ne escaldat; és la por a la cosa desconeguda.
De fet, avui ens ho deia en Joan Botella, catedràtic de Ciència Política, de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en estudis electorals, actituds polítiques i mitjans de comunicació, en una matinal de dissabte molt ben aprofitada, en una Barcelona invadida de turistes, gaudint del sol. El mapa polític actual i la legislació vigent obliguen a trobar un text viable, que haurà de ser aprovat per un mínim de dos terços de parlamentaris.
En Joan Botella, ha format part de la Comissió encarregada d'elaborar un informe sobre la futura llei electoral catalana, que varen lliurar al govern, a mitjans del mes de juny de l'any passat, i que va entrar al Parlament a primers de novembre. Potser, després de les eleccions generals, tindrem la sort de veure crear la ponència conjunta que haurà de redactar-la.
La intervenció d'en Joan Botella ha estat molt didàctica, sense pretensions d'anar massa a fons, però fent notar els trets més significatius del contingut, de les circumstàncies i de les expectatives creades.
La introducció ha estat molt clarificadora de per què encara no tenim llei electoral pròpia i de per què s'han tingut en compte certs elements i no d'altres. La missió era fer una proposta que millorés el repartiment territorial dels escons i que fos políticament viable. Qualsevol model que beneficiés a una sola part en detriment de l'altra, no tenia futur, en haver de ser votada per un mínim de dues terceres parts.
La proposta es basa, a grans trets, en una divisió territorial en set circumscripcions, en lloc de les quatre actuals, respectant el mateix nombre d'escons, 135, compensant lleugerament el desequilibri demogràfic del nostre país. De les set circumscripcions, a sis se'ls assegurava, inicialment, un mínim de dos diputats, quedant-ne al marge l'actual àrea metropolitana.
Un altre element de l'informe són les llistes amb vot preferencial, és a dir, que els electors al votar una llista, marquen els noms de la seva preferència, amb tots els matisos i reserves que es vulguin posar, però en la línia de comprometre's amb l'electorat que l'ha escollit.
El document és molt complet i contempla també maneres de promocionar l'interès per anar a votar; la creació d'una Junta Electoral pròpia, amb més prerrogatives en positiu; els compromisos dels partits en la confecció de les candidatures; les campanyes electorals; el finançament dels partits...
La decisió està a les mans dels partits polítics, però els ciutadans i ciutadanes d'aquest país hem d'estar-hi a sobre i, tal com s'ha comentat a la trobada d'aquest matí, intervenir en la mesura que puguem i amb els mecanismes participatius que tenim, per pressionar els partits polítics a crear una nova llei electoral, més adient a la nostra realitat, deixant al marge interessos partidistes, sense que això signifiqui necessàriament que ni hi hagin de lluitar.
Com deia al començament, ha estat un matí profitós, i m'han vingut ganes de seguir de més a prop, si això és possible, el desencallament de la llei electoral, i poder celebrar que finalment Catalunya té el seu propi model de llei, i a veure què passa amb l'altra que li va al darrera. Em refereixo a la llei territorial: es crearan les vegueries?