Ho pensava mentre tornava de Cantonigròs, escoltant Catalunya Informació: de qui ens podem refiar? a qui volen enganyar? Dues preguntes que ens podem fer molt fàcilment, només parant atenció a les notícies sobre el Tribunal Constitucional.
El que diré no interessarà a les persones que hi entenen, perquè no utilitzaré cap base jurídica i em deixaré influir per la lògica de qui no en sap o no hi entén, però estic segur que hi haurà gent que m'entendrà.
Fa un parell dies, o poc més, que llegíem la notícia del recurs a dos jutges del Tribunal, a qui se'ls considera de caire progressista (vol dir proposats pel PSOE). La notícia no era només el recurs, sinó les conseqüències, en el cas nostre, que tindria sobre la decisió a prendre davant els recursos contra l'Estatut català. (estem parlant de jutges, a qui s'ha de suposar lluny de qualsevol passió i subjectivitat).
Avui hem escoltat que el govern ha decidit recusar a dos magistrats del Tribunal Consitucional, que formen part del grup conservador (continuem parlant de jutges). Amb això tornaria a tenir avantatge el sector progressista. (en aquest punt torno a recordar allò dels tres poders independents, encara que mai he vist clara la independència entre els poders legislatiu i executiu, però amb tota aquesta moguda, la independència del judicial... on és? Si podem anar posant i esborrant, no hi veig la gràcia.)
Era tard i no tenia massa visibilitat, però tan sols resseguint les siluetes de les muntanyes que encerclen la Plana de Vic, em venia al cap quanta gent estava perdent el temps, en aquell moment, intentant esbrinar si això del Tribunal Constitucional té gaire sentit quan veus com es fan les coses.
El meu amic Ramon, que no hauria de llegir aquest post, segur que em faria saltar de l'escambell i defensaria allò que jo no sé defensar ni penso que s'hagi de fer. Aquesta és la virtut dels juristes, que saben defensar la cosa més indefensable.
El fet que es condicioni el resultat del recurs del PP contra l'Estatut català, a l'equilibri de forces entre conservadors i progressistes, i que la sort vingui donada per qui hagi recusat a més jutges del bàndol contrari, provoca que siguem més els que estem seguint aquesta espècie de sainet. Si el tema fos un altre, ja no figuraria a les primeres pàgines dels diaris. Aconseguiran que anem a dormir somniant en l'Estatut, el Tribunal Constitucional i en la senyora Maria Emília Casas. Jo intentaré anar a dormir, recordant la silueta de Cabrera (la del cabrerès).
El que diré no interessarà a les persones que hi entenen, perquè no utilitzaré cap base jurídica i em deixaré influir per la lògica de qui no en sap o no hi entén, però estic segur que hi haurà gent que m'entendrà.
Fa un parell dies, o poc més, que llegíem la notícia del recurs a dos jutges del Tribunal, a qui se'ls considera de caire progressista (vol dir proposats pel PSOE). La notícia no era només el recurs, sinó les conseqüències, en el cas nostre, que tindria sobre la decisió a prendre davant els recursos contra l'Estatut català. (estem parlant de jutges, a qui s'ha de suposar lluny de qualsevol passió i subjectivitat).
Avui hem escoltat que el govern ha decidit recusar a dos magistrats del Tribunal Consitucional, que formen part del grup conservador (continuem parlant de jutges). Amb això tornaria a tenir avantatge el sector progressista. (en aquest punt torno a recordar allò dels tres poders independents, encara que mai he vist clara la independència entre els poders legislatiu i executiu, però amb tota aquesta moguda, la independència del judicial... on és? Si podem anar posant i esborrant, no hi veig la gràcia.)
Era tard i no tenia massa visibilitat, però tan sols resseguint les siluetes de les muntanyes que encerclen la Plana de Vic, em venia al cap quanta gent estava perdent el temps, en aquell moment, intentant esbrinar si això del Tribunal Constitucional té gaire sentit quan veus com es fan les coses.
El meu amic Ramon, que no hauria de llegir aquest post, segur que em faria saltar de l'escambell i defensaria allò que jo no sé defensar ni penso que s'hagi de fer. Aquesta és la virtut dels juristes, que saben defensar la cosa més indefensable.
El fet que es condicioni el resultat del recurs del PP contra l'Estatut català, a l'equilibri de forces entre conservadors i progressistes, i que la sort vingui donada per qui hagi recusat a més jutges del bàndol contrari, provoca que siguem més els que estem seguint aquesta espècie de sainet. Si el tema fos un altre, ja no figuraria a les primeres pàgines dels diaris. Aconseguiran que anem a dormir somniant en l'Estatut, el Tribunal Constitucional i en la senyora Maria Emília Casas. Jo intentaré anar a dormir, recordant la silueta de Cabrera (la del cabrerès).
1 comentari:
Estimat Xavier:
Tot, absolutament tot, és defensable, si saps que qui ha de fer el veredicte tindrà el seny, la cura, el coratge d'escoltar tothom amb imparcialitat i prenent la justícia com a unica mesura.
Quan malegem la justícia ja podem començar a plegar.
M'angoixa aquest descredit en que estem posant aquest element imprescindible per a la convivència com és la justícia.
També m'adormiré pensant en Cabrera, en les Guilleries, en el Montnseny i resant perque mai perdem el seny i la necessària rauxa que ens farà més lliures.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada