Raikkonen campió

Avui es decidia, al Brasil, qui seria el nou campió del món de la Fórmula U. Tot i que no he seguit gaire les retransmissions de les curses, sí que m’he anat assabentant de tot l’entramat de picabaralles al voltant dels corredors de la marca Mclaren, en Fernando Alonso i en Lewis Hamilton.
No acabo d’entendre que es parli de l’equip Mclaren, quan existeix no pas una rivalitat esportiva, que es pot mig entendre, sinó una antipatia i odi manifest. Si estàs en un equip has de fer el possible per fer-lo guanyador, i això passa per procurar ser el millor i col·laborar amb el company d’equip, o no?
El serial que ens han muntat l’Alonso i en Hamilton ha estat més notícia que les pròpies curses automobilístiques, i semblava que tot estava encaminat al cara o creu. S’han arribat a crear dos bàndols: els favorables a l’Alonso, i els contraris al campió espanyol. Al final, ni Hamilton ni Alonso, sinó Raikkonen.
Per als que no teníem cap preferència per l’Alonso, pel fet de ser espanyol, sinó més aviat ens molestava el seu caràcter, o potser hauríem de dir el que ens transmetia la premsa del seu caràcter, i que al mateix temps no teníem cap simpatia pel senyor Hamilton, perquè no el coneixem de res, ens ha agradat la notícia que sigui un tercer pilot el que s’hagi emportat el campionat. Un corredor d’un país petit i apreciat, i que la premsa, o això és el que a mi em sembla, n’ha parlat poc darrerament.
A més, però, tenim que la casa Mclaren s’ha trobat que amb la picabaralla entre els seus dos pilots, el campionat s’ha decantat per un pilot de l’adversari Ferrari. Un per l’altre la casa sense escombrar.
Aquí que cadascú en faci la lectura que vulgui, però els que no hi entenem, com ara jo, ens quedem recordant que la vanitat i la prepotència, a diferència del que podia arribar a semblar, no són unes bones amigues de viatge.