dijous, 25 d’octubre del 2007

Es necessiten magistrats per Tribunal

Ja sé Ramon que no fa gaires dies que en vaig parlar, però no me n'he pogut estar. He llegit que el Partit Popular vol recusar tres magistrats, que sumats amb els dos recusats pel Partit Socialista i els dos decantats pel propi Tribunal Constitucional, deixen un Tribunal de circumstàncies i caldrà posar anuncis als diaris, a veure si trobem magistrats a l'atur que s'apuntin.
Ahir també parlava del cas de l'agressió a una noia equatoriana, i avui s'ha conegut la resolució del jutge encarregat del cas: lliberta provisional sense fiança. Una decisió que no agradarà a la gent, perquè l'agressió va quedar enregistrada i s'ha pogut a tots els canals televisius i, com és conegut, els fets que no es veuen no existeixen.
El que molesta més, segons els comentaris que sents o llegeixes, és l'actitud de l'agressor davant les càmeres. Una actitud prepotent i burleta que encara ha encès més els ànims. Què hauria passat si l'escena de l'agressió no s'hagués enregistrat, o si més no, no s'hagués difós tan fàcilment?
Resultarà que la culpa de tot plegat està més en la manera de parlar-ne que no pas en la pròpia acció?
Precisament ara mateix, al programa "La nit al dia" de TV3, estan parlant del tema i comenten el fet de la dimensió que de l'agressió han fet els mitjans de comunicació. S'han vist imatges de grups de fotògrafs i periodistes empaitant l'agressor i també a la víctima. Ve a ser més o menys per on anava.
No sé com anirà la dimensió diplomàtica, amb la intervenció del cònsol i de la mateixa ministra de Relacions Exteriors, però seria desitjable que els fets servissin per reflexionar si la societat que entre tots estem dissenyant és la millor possible, o bé caldria anar a fons en inculcar l'esperit cívic de la gent. No sé si l'assignatura d'Educació per a la convivència és la solució, però com a mínim hem d'acceptar que calen moltes esforços per garantir una educació que tingui en compte els principis més elementals per a la convivència. Busquem-li la figura que més ens agradi, però no ens quedem amb els braços creuats. I, per retornar al tema inicial, no ens fiem gaire dels magistrats a l'hora de seguir l'exemple; de moment tenen molt per aprendre, o són els polítics que ho emboliquen tot?