diumenge, 17 de juny del 2007

L'endemà de la presa de possessió

És diumenge, però hi ha massa feina com per no dedicar una part del dia per treballar-hi. Ens hem trobat per planificar la feina dels primers dies. Cal analitzar a fons la situació actual, i mirar de quina manera podem entrar a treballar per tirar endavant el nostre projecte. Un projecte consensuat amb les altres dues forces polítiques.
Passejant per Arenys he rebut moltes felicitacions i també molts ànims. Haig de reconèixer que les paraules que m’han dirigit m’han fet sentir molt més responsable del que podia semblar. La gent confia en tu i això t’obliga a no defraudar-los. Aquesta pressió interessant dels veïns i vilatans, ha de servir per mantenir-nos fidels a les nostres promeses.
També he pogut escoltar comentaris sobre la manera d’encaixar la derrota, i m’he assabentat d’uns fets desagradables després del Ple de composició del nou Consistori. Em costa creure que hi pugi haver persones amb càrrecs i responsabilitat, que puguin desqualificar-se totes soles. És una evidència més de que calia un canvi i ara hem de demostrar que nosaltres som els portadors d’aquest canvi.
He observat com em giraven la cara per evitar haver-me de saludar. Vull creure que és una reacció en calent, però que en el temps canviarà. Les impressions que em fan, però, no les podré oblidar fàcilment.
Vaig poder llegir unes declaracions d’una persona que s’acomiadava del Consistori, i parlava de les misèries de la política, les quals també havia pogut viure. Jo hauria de dir que en els primers moments d’entrar en política activa a l’Ajuntament, ja he pogut viure aquests moments de misèria, que no puc generalitzar, ja que regidors com en Burcet, l’Estanis o en Zenon Tomàs, han demostrat estar a l’alçada de les circumstàncies.
A l’Ajuntament serem disset regidors i regidores, i m’agradaria pensar que anirem a la una per treballar per a la nostra vila, cadascú des de la seva responsabilitat i possibilitats, però amb la mateixa voluntat política. Seria bo de pensar que aquestes misèries que he viscut, han estat només una anècdota sense continuïtat.