Qui juga amb foc té moltes possibilitats de cremar-se. Això ho hauria de saber tothom i també aplicar-s’ho metafòricament. En política es té el foc molt a prop i hi ha persones que hi juguen inconscientment, i tard o d’hora en reben les conseqüències.
He escrit diverses vegades que l’afany de protagonisme pot acabar molt malament. En política l’estabilitat d’una persona no està garantida per molt temps. Hi ha dues maneres de mantenir l’equilibri: rodejar-se de puntals molt ben tractats i ser prou intel·ligent com per no deixar-ne caure cap, o bé fer bé la feina i no crear enveges entre els teus. Una i altra mesura no ho assegura per sempre, però pot garantir-ne un bon període.
En una democràcia basada en els partits polítics, els cops d’estat només es produeixen a dins els partits. De cara a fora tot és democràticament elegible, però per arribar a les primeres posicions de les llistes, hi sol haver una gran batalla, on no sempre s’empren mesures prou clares.
En aquests moments estem veient com es van posicionant els diferents polítics de cada partit, amb l’esperança d’assolir bons llocs que els asseguri l’elecció. Cada partit polític, amb més o menys transparència, amb més o menys ressò, està acabant de confeccionar les seves llistes per a les eleccions autonòmiques de l’1 de novembre, i ja hem pogut veure com alguns polítics, amb certa responsabilitat durant aquesta legislatura, han caigut en desgràcia dins el propi partit.
L’ex-conseller Carretero, de qui ja he parlat en aquest blog, sobre certes actituds prepotents, o bé la mobilització de les bases del seu partit en la postura per al referèndum de l’Estatut, o la manera com posava en perill l’estabilitat del tripartit, que va acabar com tots ja sabem... l’ex-alcalde de Puigcerdà ha aconseguit que ERC el deixés fora de qualsevol possibilitat de ser elegit diputat.
Treballar en política és molt poc agraït, i s’han donat casos en que s’ha arraconat una persona que ho estava fent bé, per posar-n’hi una altra més fidel, però els errors es paguen i de manera fulgurant. Carretero va posar per sobre de qualsevol acció de govern, les seves ganes de protagonitzar les primers pàgines dels diaris, i ho va aconseguir a canvi de deixar en l’oblit algunes de les accions importants del seu govern. Maragall el va fer fora del govern, i ara el seu partit l’ha deixat fora dels llocs per ocupar seients al Parlament. No sempre paguen justos per pecadors.
He escrit diverses vegades que l’afany de protagonisme pot acabar molt malament. En política l’estabilitat d’una persona no està garantida per molt temps. Hi ha dues maneres de mantenir l’equilibri: rodejar-se de puntals molt ben tractats i ser prou intel·ligent com per no deixar-ne caure cap, o bé fer bé la feina i no crear enveges entre els teus. Una i altra mesura no ho assegura per sempre, però pot garantir-ne un bon període.
En una democràcia basada en els partits polítics, els cops d’estat només es produeixen a dins els partits. De cara a fora tot és democràticament elegible, però per arribar a les primeres posicions de les llistes, hi sol haver una gran batalla, on no sempre s’empren mesures prou clares.
En aquests moments estem veient com es van posicionant els diferents polítics de cada partit, amb l’esperança d’assolir bons llocs que els asseguri l’elecció. Cada partit polític, amb més o menys transparència, amb més o menys ressò, està acabant de confeccionar les seves llistes per a les eleccions autonòmiques de l’1 de novembre, i ja hem pogut veure com alguns polítics, amb certa responsabilitat durant aquesta legislatura, han caigut en desgràcia dins el propi partit.
L’ex-conseller Carretero, de qui ja he parlat en aquest blog, sobre certes actituds prepotents, o bé la mobilització de les bases del seu partit en la postura per al referèndum de l’Estatut, o la manera com posava en perill l’estabilitat del tripartit, que va acabar com tots ja sabem... l’ex-alcalde de Puigcerdà ha aconseguit que ERC el deixés fora de qualsevol possibilitat de ser elegit diputat.
Treballar en política és molt poc agraït, i s’han donat casos en que s’ha arraconat una persona que ho estava fent bé, per posar-n’hi una altra més fidel, però els errors es paguen i de manera fulgurant. Carretero va posar per sobre de qualsevol acció de govern, les seves ganes de protagonitzar les primers pàgines dels diaris, i ho va aconseguir a canvi de deixar en l’oblit algunes de les accions importants del seu govern. Maragall el va fer fora del govern, i ara el seu partit l’ha deixat fora dels llocs per ocupar seients al Parlament. No sempre paguen justos per pecadors.
2 comentaris:
Your are Nice. And so is your site! Maybe you need some more pictures. Will return in the near future.
»
I like it! Good job. Go on.
»
Publica un comentari a l'entrada