dissabte, 18 de juny de 2016

Qui tot ho vol tot ho perd

En castellà dirien "la avaricia rompe el saco", i em refereixo a les CUP. No tinc ben clar que reconeguin l'error en els càlculs, pensant que tenien la paella pel mànec i que podien forçar qualsevol cosa al govern català en minoria. En política, i en totes les coses de la vida, s'ha d'obrar amb intel·ligència i no abusar de la posició que un té, perquè el dia menys pensat caus a terra.
Dic que no tinc clar que les CUP hagin reconegut que s'han equivocat perquè sovint l'orgull t'encega, i més quan et creus que ets el bo de la pel·lícula i que tots els teus passos tenen sentit. La seva posició intransigent i xulesca ha fet que Catalunya perdi l'oportunitat de disposar d'uns pressupostos més justos, socialment. És que no ho varen calcular bé? Aquí hi ha el meu dubte de si són rucs o prepotents. Si no s'adonaren que podíem perdre-hi tots i ells els primers, o bé són tan orgullosos que prefereixen que Catalunya hi perdi abans que ells cedeixin en res.
Si CDC necessita refundar-se i no té gaire clar el seu futur, les CUP també han de canviar idees o persones, però decidir si volen continuar jugant a segona, a l'oposició, o bé tenen ganes de marcar el camí a seguir dels catalans. En aquest segon cas han de canviar d'estratègia i deixar l'orgull a casa. Aquell somriure que gasten ha acabat sent una manera de dissimular la vergonya per haver-ho fet tan malament.