dimecres, 22 de juny de 2016

Les preguntes dels plens es responen amb bones intencions

És molt complicat no parlar de les filtracions telefòniques que el diari digital Público ens lliura dosificades, encara que ens produeixi mal de panxa. Us ho juro! em fa més mal a mi que al culpable de tot l'enrenou, l'inepte ministre de defensa en funcions. Un ministre que és la vergonya com espanyol i com a creient. La missa diària no fa més bona la gent. Això ho hauria de consultar al seu àngel custodi.
Avui pretenia parlar de la lentitud amb què es mou l'administració, i ho reflexionava arran de la notícia sobre la variant de Valldegata. Farà quaranta anys que se'n parla, una bona colla d'aquests com si es tractés d'una solució imminent. Ho veurem aviat?
Llegint alguns apunts del darrer Ple municipal, a l'apartat de precs i preguntes, que dissortadament és la part més emocionant (?), m'adonava que les mateixes preguntes o similars s'han fet fa anys i malauradament es tornaran a formular i nosaltres a sentir d'aquí uns quants anys. 
Entenc la bona voluntat de la regidora Laia Martín, que em mereix tota la confiança, però és una llàstima que les paraules se les endú el vent, i al final no arriben les solucions. També em sap greu tanta importància amb els gossos i els arbres, per sobre de les mateixes persones. No tinc res en contra dels gossos ni dels arbres, sinó dels amos i passejadors que no recullen els excrements o permeten que empastifin les façanes i mobiliari urbà amb les seves pixarades, i els que tenen un concepte equivocat de la natura, quan aquesta ens perjudica.
Queda més bé sortir a fer grans proclames defensores del medi ambient i els animals, sense donar solucions als problemes que es generen, com en tota relació, també humana. Es pot conviure, s'ha de poder conviure amb arbres i bèsties, sense que ens fem la guitza. Cal, però respecte i sentit ciutadà, i no anar tant per lliure sense importar-te que puguis molestar els altres.