Darrerament anem carregats de notícies per comentar. Hem sortit d'aquella època en què gairebé només podies parlar del procés sobiranista, per entrar en una altra amb més material, encara que al voltant d'uns mateixos temes, com són la corrupció o la prepotència d'un govern amb majoria absoluta.
D'avui crec que podem destacar dues notícies prou significatives. Per una banda tenim les queixes de tècnics d'Hisenda per l'ús polític que fa el ministre Montoro de les dades fiscals, i per l'altra la destitució del secretari general del partit socialista de Madrid per part de Pedro Sánchez, amb totes les seves conseqüències.
A vegades els tocs d'autoritat comporten febleses i provoquen els efectes contraris als que es voldria. No sé, ni tinc cap dret a opinar sobre l'encert o no de Pedro Sánchez a l'hora de destituir Tomás Gómez i de dissoldre la formació madrilenya, però en tot cas sí que puc dir que la decisió portarà cua i no és el que més li convenia a Pedro Sánchez, amb l'enfrontament que té amb Susana Díaz.
Ho vaig dir fa pocs dies i continuo pensant que el PSOE d'avui encara no és el partit socialista que ha de superar la crisi del seu partit, i encara menys del país. És una llàstima, però Espanya encara està en mans del PP, amb l'única incògnita de si Podemos arribarà prou reforçada a les eleccions, per poder ser una alternativa a tenir en compte.
L'actitud de Montoro continua en la mateixa línia del prepotent que tot ho argumenta en el fet de disposar de majoria absoluta. És la concepció errònia del PP de pensar que el fet de disposar d'aquesta gran majoria li dóna dret a fer qualsevol cosa i dictar les lleis que satisfacin els seus interessos. I a més té la sort de comptar amb la gran ajuda d'un PSOE que, lluny de representar una alternativa progressista a la seva política, es limita a beneir tot el que el PP decideix. Dissortadament, ens costarà molt sortir de l'atzucac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada