dilluns, 6 de maig del 2013

El populisme arrelat a la política espanyola

Si mirem la paraula populisme a la Gran Enciclopèdia Catalana, trobem: Corrent ideològic, polític, etc, que diu voler defensar els interessos del poble. La definició és clara, però de ben segur no és la que buscàvem, si més no la intencionalitat. Normalment quan parlem de populisme ho fem de manera despectiva pensant en que qui l'exerceix no és honest, sinó que utilitza el poble per obtenir-ne un benefici, com per exemple el seu vot.
Els polítics volen el vot dels ciutadans, la qual cosa és totalment legítima. El que a vegades no ho és tant, és la forma que s'utilitza per obtenir aquest vot. Estem molt acostumats que els polítics menteixin i utilitzin la demagògia per enlluernar els votants i aconseguir els seus vots.
Les tècniques populistes són molt diverses i sovint passen desapercebudes, perquè l'engany és prou bo. Comprar el vot a canvi de favors, subvencions, regals... que només beneficien a uns quants. Les grans promeses i els favors personals ocupen una part important de la pràctica política. A vegades, discernir entre favor i resultats es fa difícil, i no sempre els beneficiats són prou honestos per desvetllar la trampa. La pràctica continuada de comprar el vot amb favors, es torna en contra del polític perquè arriba un moment que ja no ho controla ni pot tornar enrere.
El nostre país ha abusat d'aquesta política populista i és molt difícil fer neteja. En aquests moments de penúria econòmica, molts polítics es troben esclaus de la seva mala praxis. Ara, però, és massa tard i només hi ha lloc per un trencament sobtat, i això no agrada a ningú.
Espanya s'ha acostumat a viure de les subvencions i ha perdut la creativitat, la iniciativa, la llibertat d'acció, i ja no pot fer res si no rep subvencions. A nivell personal, d'entitat, d'administració pública...  Els polítics ho saben i tenen assumit que aquesta és la penyora que han de pagar per tants anys de favors prestats. Si volem que tot canviï, amb independència o sense, hem de ser valents, honestos i transparents, donant la cara i renunciar a aquest pràctica política que només fa que criar persones i entitats sense criteri ni voluntat. Un país necessita millor sort, i en això hi hem de treballar tots.