dimecres, 22 de maig del 2013

Aznar i Pujol es contraprogramen

Diuen que Aznar tornarà. Això és el que per alguns es dedueix de les declaracions del senyor Aznar ahir en un programa de televisió. Us haig de dir que no vaig seguir l'entrevista, ni tampoc el documental sobre els fets del Palau de la Música, amb Pujol de protagonista. Amb això no vull fer un lleig a cap dels dos, sobretot a qui va ser el meu president. El d'aquí, el nostre. S'ha de dir que vaig estar entretingut amb altres temes i em va passar per alt una cosa i l'altra.
No sé si us preocupa la idea del retorn d'Aznar. Tampoc he llegit gaire els diaris per saber què n'opinen, però a mi ja no sé si dir que em preocupa o bé que amb el que tenim ara ja estem prou mal servits. Aznar acostuma a amenaçar i complir-ho, Rajoy potser no amenaça, però no saps mai per on et sortirà, i a vegades això encara és pitjor.
Aznar va dir fa uns mesos, parlant de Catalunya, que la seva idea era trencar-nos, destruir-nos, abans que poguéssim posar en perill la unitat d'Espanya. Les declaracions d'ahir, pel que m'han explicat, estarien molt en sintonia amb les seves amenaces. Qui controla el partit?
Sempre s'ha dit que Aznar no ha marxat del tot, però sembla que el seu successor, que va escollir a dit, no ha fet el que ell volia. La jugada no li ha sortit bé, i s'ha trobat amb un home gris, que ha incomplert tot el seu programa electoral i les mateixes expectatives de José M. Aznar.
El que sí és cert és que els catalans no ens podem fiar de cap dels dos. Ningú ens salvarà dels seus atacs i la guerra bruta, i només la nostra intel·ligència podrà fer-nos surar, i arribar a l'objectiu desitjat. Necessitem un govern fort i tot el suport de la societat civil. Ja sé que a algú no li agradarà, i jo seria el primer que m'agradaria matisar-ho, però ara hi ha una prioritat, i aquesta passa per sortir de les urpes dels poders polític i jurídicial
espanyols.
Caldrà, sens dubte, que algú treballi el model de país que volem, perquè no és imaginable que tots els catalans estiguem d'acord amb el mateix model. No tindria sentit, però a vegades cal prioritzar i anar cremant etapes, per arribar vius. Després ja ens discutirem per fer-ho de la millor manera possible als ulls de cadascú. Ara, però, ulls oberts i deslliureu-nos del llop.