dimecres, 4 de juliol del 2012

Es busca persona honesta, intel·ligent i treballadora per liderar un partit polític

No seria mala idea incertar aquest anunci a l'apartat d'ofertes laborals dels diaris, sobretot perquè cada vegada hi ha més necessitat de trobar persones amb aquest perfil d'entremig de la gran demanada que hi ha. És més que tot que actualment no s'estila, i és cosa del passat que convindria recuperar.
De gent que fa cua n'hi ha molta, però, com sempre, falla el procés de selecció. Ja ho dic sempre que per ser polític o pare de família, es demana molt poca formació, per no dir gens. I després passa el que passa.
Avui l'Ernest Maragall ha sortit als diaris perquè sembla ser que es vol crear un nou partit d'esquerres. Un partit català i d'esquerres. Suposo que tindrà un sentit que d'aquests col·lectius en diguem 'partits', perquè de sencers no en tenen res, i cada vegada es van partint més. El problema és que no s'aprèn dels errors, i suposant que es creï aquest nou partit, el primer que es farà serà constituir l'aparell del partit, que són els que manen i diuen què han de fer els altres, i també què han de fer per entrar dins de l'aparell i poder manar. Perquè del que es tracta és manar. Ja no parlem de servei al país, de transformació de la societat, de treballar per aconseguir... no! és manar, i que els altres creguin, i assegurar la poltrona i la jubilació ben pagada, o la prejubilació al Senat, que més o menys és el mateix.
A mi, si del que es tracta és d'estar quatre o vuit anys, si voleu, treballant per uns ideals, i després marxar i deixar pas a uns altres, m'hi apunto, però si, com em temo, es tracta de muntar una estructura per eternitzar-s'hi, ja s'ho faran. Jo entro a la política per compromís i responsabilitat, i donar tot el millor de mi mateix, i no per viure a l'esquena del contribuent, treballi bé o no ho faci.
És per això que farien molt bé de posar un anunci de l'estil del titular d'aquest post, i a continuació especificar que no és per a tota la vida, ni per solucionar-li la vida, sinó per un determinat temps, i després, "si te he visto no me acuerdo". Això és més legal i potser els que es presentarien tindrien més taules, serien més intel·ligents, i ens en podríem refiar més. Qui s'atreveix?