Fa dies que li dono voltes i no acabo de trobar la manera de poder dir les veritats sense perdre les amistats. Definitivament la raça humana som complicats i si ahir parlava de prudència avui aniria més lluny i posaria la paraula hipocresia.
Demanem i exigim transparència i som incapaços d'acceptar la veritat quan aquesta ens va en contra. Preferim que l'amic, el familiar, el conegut ens menteixi i no digui tota la veritat, que sigui hipòcrita, per sentir-li dir galanteries, bones paraules, bona crítica.
En certa manera som més propers i més sincers amb els nostres adversaris i contrincants que no pas amb els nostres companys de viatge. Amb ells diem les coses pel seu nom i tothom sap el terreny que trepitja. Amb els nostres sempre hi ha el dubte sobre la veritat de les paraules, per la por a les conseqüències, perquè no volem acceptar la crítica i preferim la falsedat, sempre que aquesta ens sigui favorable.
No és fàcil, però no arribo a trobar la manera d'actuar sense importar-me les conseqüències de les meves actuacions i les meves paraules, sempre que aquestes siguin coherents i sinceres. Per què no se'm pot acceptar la diversitat, la discrepància sense que això passi per un trencament o males cares? Volem viure enganyats i contents, o bé preferim saber la certesa, encara que no ens agradi?
En política això passa molt, com també amb la família, potser no la més propera. És un pacte no escrit que tots seguim per no complicar les coses, quan a la llarga ens fa més mal que no pas bé. Em vénen ganes d'acabar amb la comèdia i afrontar totes les conseqüències fins al fons del tot. Potser llavors descobreixo més amics, que no ho porten escrit a la cara, però estan desitjosos d'escoltar la veritat sigui quina sigui.
Heu fet mai aquest exercici? És arriscat, perquè la hipocresia és abundant, però potser serviria per fer neteja i saber més bé per on caminem tots i què és el que realment volem i què ens fa nosa. Jo continuaré donant-li voltes, però cada vegada veig amb més claredat que, malgrat els meus dubtes, aquest és el camí que haig de seguir abans de la propera primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada