diumenge, 17 d’octubre del 2010

L’interculturalisme com a solució

La canceller alemanya Angela Merkel creu que la pràctica del multiculturalisme al seu país ha fracassat. Pensar que diferents cultures, una al costat de l'altra, sense interrelació poden aconseguir una vida en societat òptima és un disbarat. Als humans ens costa molt adonar-nos de la realitat si no és a partir de la pròpia experiència. Sembla que no siguem capaços d'aprendre de l'experiència dels altres.
A Europa tenim dos models de convivència diferents que s'ha demostrat que no acaben de funcionar. El model francès en què, formalment, tothom és igual. La realitat demostra que els immigrants no tenen el mateix estatus que els autòctons. L'altre model és l'anglès, el multiculturalime precisament, en què es reconeix l'existència de moltes cultures, però cadascuna viu d'esquena a les altres.
La solució passa per l'interculturalisme, en què es reconeix la diversitat cultural i la necessitat d'interrelacionar-se, agafant elements de les diferents cultures i, emprant fórmules matemàtiques, buscant el mínim comú múltiple. El fet que es construeixi una mesquita no ha de resultar cap problema, sempre i quan la relació entre catòlics i musulmans, en temàtica no religiosa, sigui natural i fructífera.
Les veus d'extrema dreta que prediquen la desaparició de la immigració, són veus sense sentit que no toquen de peus a terra. Això no vol dir que no s'hagi de regular la immigració, com qualsevol aspecte de la vida social d'una població. La feina, però dels governants és regular les relacions socials entre individus de diferents cultures, per optimitzar recursos i serveis, i avançar tots plegats.
A casa nostra el model continua essent de multiculturalisme, i si no fem res per canviar-ho, arribarem a les mateixes conclusions que arriba la senyora Merkel, sense aprofitar l'experiència de països que ens porten molt avantatge.
La interculturalitat no es dictamina des del govern, sinó que es treballa des del carrer, per les dues parts, els que han arribat de nou i els que hi érem des de sempre. Esperar que els conflictes de convivència ens els solucionin els altres és un error. Buscar excuses en l'existència de la immigració també és una equivocació, ja que hem d'entendre que és el present i el futur, i que la seva evolució no té aturador. 
De la mateixa manera que aprenem a conviure en família, també hem d'aprendre a fer-ho en societat, conscients que cada cop hi ha més diversitat, i que lluny de ser un problema ha de resultar essent una oportunitat.