Avui es compleixen setanta anys de l'afusellament del president de la Generalitat després d'un judici sumaríssim, injust com injusta va ser la guerra que va representar tres anys d'infern i gairebé quaranta de dictadura franquista. El president de la Generalitat moria afusellat per fer evident la destrucció d'un país amb anhels sobiranistes, a mans d'un exèrcit repressor.
Setanta anys que no han estat suficients com per demanar perdó pels fets ni per anul·lar un judici que no s'havia d'haver celebrat mai. Però la vida ens ensenya que la història està plena d'errors i d'injustícies. Setanta anys que avui commemorem amb diversitat d'intencions, recordant uns fets luctuosos per Catalunya, però que algun partit polític s'entesta a menystenir, amb l'excusa que s'ha de mirar endavant.
És cert que un poble ha de viure el present i pensar en el futur, però no es pot oblidar mai el passat, ni treure valor ni importància als fets que han marcat la nostra història, per bé i per mal. Negar-ho és una manera irresponsable de no voler assumir els nostres errors, o dels altres.
Avui no es tracta de santificar una persona, que va cometre els seus errors, sinó de recordar la figura del president d'una nació a qui varen humiliar com a màxim representant, i que la història encara no li ha fet justícia. Els dos grans partits espanyols no han estat capaços de recuperar l'honor d'una Espanya que està en deute amb Catalunya.
Avui també s'ha sabut que els tres partits independentistes aniran a les eleccions per separat. Potser hauria estat un bon regal a la memòria del president Companys, haver aconseguit la unitat per fer front les eleccions que calibraran el potencial independentista del nostre poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada