dimecres, 21 de gener del 2009

Un post embolicat

El millor càstig a un provocador és ignorar-lo. Si vols evitar la baralla, millor que callis, l'altre no tindrà arguments per defensar-se. No es tracta de parar l'altra galta, sinó fer-te fonedís o absent, i el deixaràs sense excusa per continuar. No t'immutis i quedarà desarmat.
La por guarda la vinya, i a vegades convé posar la por al cos, no pas per declarar cap guerra, sinó per evitar-la. Avui ho comentava i potser és això el cal posar en pràctica més sovint.
Per cert, tinc la televisió en marxa, seguint el derby, i la veritat és que no m'agrada gens. Suposo que hi ha molts nervis i poc futbol. El públic deu reaccionar com acostuma a passar en partits de màxima rivalitat, però el cas és que no es fa gens amable i més aviat el trobo antipàtic. Probablement passaria el mateix en el camp contrari, i no cal donar-hi més importància. La pregunta que em ve al cap és si són compatibles educació i competitivitat. A la presidència hi ha les màximes autoritats de Catalunya, que no sé com s'hi troben amb l'ambient del camp i amb el mal joc que es veu.
Una cosa s'ha de reconèixer i és que el públic ha estat cantant durant un bona part del partit, i això fa pensar en aquells camps anglesos que no paren de cantar tot el temps que estan a les grades.
De fet no havia de parlar de futbol, sinó d'actituds, perquè això és el que es desprèn de la feina d'aquest matí. Ho deixarem per un altre dia. Per cert, ja s'ha acabat el partit, i el resultat ha estat l'inicial.
I abans d'acabar permeteu-me que comenti que Obama, en el seu primer dia de president, ha pres decisions importants. Ho comentaré en una altra ocasió.