dissabte, 3 de gener del 2009

La ciutat de Fes

Tal com avançava l'altre dia, avui l'hem dedicat integrament a Fes, i avui també serà amb tota probabilitat el darrer dia d'escriure des del Marroc, ja que demà sortirem cap a Marraqueix i dilluns al mati tornem a Arenys.
Si ahir anàvem a dormir amb pluja, avui gairebé ens hi hem despertat. Un dia amb nuvols, pero amb el sol que volia sortir. Per unes hores el sol ha guanyat la partida i ens ha permès visitar una bona part de la ciutat.
Hem començat a la zona de la ceràmica, observant tot el procés d'elaboracio de tot tipus d'objectes. Al nostre pais ho veiem en fires artesanals, pero aqui és la professio i treball diari d'una bona part d'artesants.
La Medina de Fes és declarada patrimoni de la humanitat, i és la més gran del mon; és un plaer visual i sonor passejar pels seus prop de 9.000 carrers, alguns dels quals amb prou feina pots passar-hi. Els cotxes no hi poden entrar, pero no és qüestio de disciplina, sino d'impossibilitat.
La Medina de Fes té un encant que pots passejar-hi dies i dies, i de ben segur que hi veus coses noves i experimentes sensacions diferents.
Hem entrat a l'escola de musica, un antic palau com tants d'altres hi pots descobrir, la majoria dels quals son destinats a restaurants o riads.
Hem dinat precisament en un antic palau o casa senyorial, molt ben ambientada i em pogut assaborir el tipic cuscus de Fes.
Només entrar al restaurant s'ha posat a ploure i ja no ha parat fins que hem acabat la visita de la Medina. Malgrat tot i gràcies a les intermitències en la intensitat de la pluja, hem continuat gaudint de la visita, i ho hem rematat amb la visita a un riad, a prop del nostre hotel, que una vegada més ens ha fet gaudir de la bellesa i bon gust dels paratges més impensables d'un Marroc que s'ha fet estimar.