dilluns, 13 d’octubre del 2008

Ja pots fer que, si un no vol...

M'ho deia en Jordi, ahir a la Riera; la crisi financera s'ha acabat, gràcies a la intervenció dels diferents governs que han assegurat la confiança, però ara continua la crisi econòmica i seran moltes les persones que aniran a l'atur. Algunes per tancaments lògics i inevitables, d'altres, tal com Joan Coscubiela recordava aquesta tarda a Catalunya Ràdio, per decisions empresarials aprofitant l'avinentesa.
I els altres anant-la fent petar. Ja no sé si és per passar l'estona, o per fer content a qui no estarà mai content. Hi ha molta hipocresia i al davant es diuen unes coses, però pel darrera només són crítiques. Jo no estic fet d'aquesta fusta i em costa molt dissimular, encara que per sobre de tot hi ha l'educació, que sobreposo a qualsevol situació.
No es tracta de fer callar a ningú, sinó deixar dir i després actuar. A casa m'ho deien de petit, no se'n treia res de barallar-se cridar i discutir quan l'altra part no té cap intenció de baixar del burro. En aquests casos la millor solució és donar per la llossa i es desinfla pel seu propi pes.
Però les coses no són tan senzilles i t'ho trobes a dins i a fora, i has d'anar-ho trampejant com pots, fent bona cara...