L'habilitat o no d'un periodista a l'hora de redactar una notícia, pot arribar a destrossar-la i a confondre els lectors. Partint de la base que no hi ha cap intencionalitat, un periodista pot desfigurar el sentit d'una actuació o projecte, arribant a informar erròniament i per tant, desinformant.
Això no sempre és comprovable i en tot cas qui ho pateix és el causant de la notícia, que ho viu en pròpia carn, i a vegades en lloc de fer-te un favor, encara et complica l'existència. És per això que les institucions acostumen a tenir un gabinet de premsa, que hem de creure que no l'utilitzen per emmascarar la informació o amagar-la, sinó per oferir-la correctament perquè la ciutadania ho conegui de primera mà.
El més xocant que pot passar és que els mitjans públics desfigurin la informació de la pròpia administració. Si això passa és que alguna cosa no funciona bé. En tenim exemples i, tot i que fa temps que s'hi treballa, encara no es veuen resultats. Haig de creure que la prudència a vegades alenteix les actuacions, sobretot quan hi ha el perill de ser titllat de manipulador.
Fixeu-vos en la Corporació de Ràdio i Televisió Catalana, o tot el que passava a TVE, a finals de la darrera legislatura del president Aznar. Els mitjans públics sempre han estat al punt de la mirada de tothom i això no canviarà; cal, però trobar la manera que les informacions s'acostin a la realitat i no desvirtuïn el treball que amb més o menys encert han fet els responsables polítics.
Això no sempre és comprovable i en tot cas qui ho pateix és el causant de la notícia, que ho viu en pròpia carn, i a vegades en lloc de fer-te un favor, encara et complica l'existència. És per això que les institucions acostumen a tenir un gabinet de premsa, que hem de creure que no l'utilitzen per emmascarar la informació o amagar-la, sinó per oferir-la correctament perquè la ciutadania ho conegui de primera mà.
El més xocant que pot passar és que els mitjans públics desfigurin la informació de la pròpia administració. Si això passa és que alguna cosa no funciona bé. En tenim exemples i, tot i que fa temps que s'hi treballa, encara no es veuen resultats. Haig de creure que la prudència a vegades alenteix les actuacions, sobretot quan hi ha el perill de ser titllat de manipulador.
Fixeu-vos en la Corporació de Ràdio i Televisió Catalana, o tot el que passava a TVE, a finals de la darrera legislatura del president Aznar. Els mitjans públics sempre han estat al punt de la mirada de tothom i això no canviarà; cal, però trobar la manera que les informacions s'acostin a la realitat i no desvirtuïn el treball que amb més o menys encert han fet els responsables polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada